dimecres, 15 d’octubre de 2008

Va de castes

Navegant per la xarxa, no solo mirar els anuncis, perquè si no et pots trobar perles com aquesta (ah, i recordo que som al S.XXI):



(Per a qui no domini l'anglès, vé a dir: "bharatmatrimony.com; els casaments són per sempre. Troba una parella de la teva casta. Registra't ara"

dilluns, 13 d’octubre de 2008

I les altres?

El dubte no em deixa dormir...

No és que em demani com algú va ser capaç d'editar un disc així, no.
El que em té corprès és pensar... si aquestes són "The very best",
COM DEVIEN SER LES ALTRES??!!

dimarts, 7 d’octubre de 2008

De debò era al Japó?

Sabut és que al Japó s'hi pot trobar de tot. Però de vegades, es passen un pèl:

Paella...


















Xurros...














Crema Catalana...



















Ara bé, ells coneixen perfectament els espanyols. Per això, l'únic rètol en castellà que podeu trobar a Kyoto és aquest:



Lapsus [linguae]

Deia Freud que els lapsus no són casuals, simples equivocacions. Tots tenen un trasfons, més o menys inconscient.

Ara bé, què devia estar pensant aquest individu quan va dir això? Fins a on arriba el seu no-nacionalisme? Com els afecta tan temps d'identificar-se com "Espanya"?

"No ha sido una jornada buena para los equipos españoles" (quan es referia a la golejada del Barça contra l'Atlético i a l'empat de l'Espanyol a can Madrit).

No ho sé, no ho entenc... Algú m'ho pot explicar?

dijous, 2 d’octubre de 2008

Rectificació

Sóc un cretí. Em vaig riure sense misericòrdia fa un any d'aquells que duien xancletes amb mitjons... (Fred de peus). Però mai havia arribat a imaginar-me que els japonesos... JA HO TENIEN SOLUCIONAT!!!

Curiositats nipones

A nosaltres, els occidentals, ens sorprenen moltes coses quan visitem el Japó. És ben cert que es tracta d’una altra cultura, d’una forma molt diferent d’entendre el món, de costums, creences i tradicions ancestrals que es reflexen en la vida quotidiana i en l’entorn que ells mateixos han anat bastint al llarg de molts segles.

Us faig cinc cèntims d’alguns detalls que poden semblar superficials però que tenen relació amb aquesta forma de ser tan diferent de la nostra, que accentuen el contrast entre els nostres móns:


  • L’ordre absolut. Els japonesos no entenen un món que pugui estar desordenat, així com la imprevisió i la improvització. Això és especialment evident quan et trobes en un carrer o lloc públic amb milers de persones i en cap moment tens sensació d’angoixa. A les voreres i andanes està marcat on s’han de fer les cues, què està prohibit, etc. A les escales mecàniques, tothom es posa a la banda esquerra, deixant la dreta lliure per a qui tingui pressa.

























  • La distància física. El contacte personal està poc menys que proscrit de les relacions humanes, deixant-ne de banda les més íntimes i familiars. En les reunions de negocis, és primordial el lliurament mutu de targetes de visita, que s’han de llegir i, tot seguit, reverenciar de forma molt explícita el contertuli.


  • L’extrema educació i respecte per l’altre. Això passa per sobre de tot. És impensable una descortesia, i menys cap a un nouvingut. Evidentment, aquest respecte és progressivament superior cap a les capes més altes de la jerarquia social, ja sigui en els negocis, el rang social o bé l’escala d’edats, fortament respectada. No es pot molestar els altres; per això està prohibit que soni o parlar pel mòbil quan estàs en un lloc públic.




  • L’aprofitament del temps. Quan un japonès viatja en tren o metro, immediatament es posa a fer alguna cosa: remenar el mòbil, llegir un llibre o ... dormir!





  • La imatge personal. Anar de shopping no és només una gran afició, sinó gairebé una necessitat, ja que els/les japonesos/es cuiden extremadament la pròpia imatge, el que es nota en el calçat (sempre nou), les camises blanques dels homes, els complements de les dones...


  • Aficions: a banda de les mateixes que tenim per aquí, allà són molt aficionats al karaoke, encara que darrerament s’ha convertit en una mena d’esbarjo individual, practicat en petits despatxets amb llums de discoteca on un balla i canta tot sol, amb una pantalla on es pot veure ell mateix. Evidentment, el manga gaudeix d’un graó superior d’acceptació que el nostre poc valorat còmic, i n’hi ha enormes botigues senceres.

  • Les tasses de vàter electròniques. Una mena de comandaments al costat de les tasses de vàter t’ajuden a escalfar el seient i a regular la pressió i temperatura del rajoliu d’aigua que et netejarà els racons més amagats de la teva anatomia.


  • Sense ridícul. El poc sentit de la vergonya que tenen fa que adoptin postures ridícules cada cop que es fan fotos davant un monument. I se’n fan moltes! És admirable la capacitat de riure’s d’ells mateixos.











  • Els menús. En els nombrosíssims restaurants de tot tipus que hi ha al Japó, conscients de les dificultats del seu idioma per als forans, s’està posant de moda posar a l’aparador reproduccions dels plats que serveixen. Però reproduccions exactes i perfectes... en plàstic! Així, pots triar ràpidament per la vista allò que et vingui més de gust. Fantàstic.











Evidentment, moltes més coses ens sorprenen simplement per la diferència, però en general és un país que fa agradable l’estada d’aquell que el visita.