diumenge, 25 de gener de 2009

Quants?

Vaig llegir l'altre dia a El Punt (més o menys):
"Les comarques gironines només creixeran de 130.000 persones fins el 2018".

Bé, com a titular, no està malament: no informen, sinó que opinen. Què vol dir aquest "només"??

Que no en som prous? Una demarcació que no arriba al milió d'habitants, on vol arribar? Amb totes les destrosses que s'han fet al litoral, amb la deslocalització de les empreses, amb la davallada previsible del "sol i platja", amb la despoblació de les comarques rurals... Què n'hem de fer, de tanta gent?

No sé si esteu al corrent de les teories del decreixement, però hi estic força d'acord. No crec que sigui possible, i certament no ho veig desitjable, un creixement il·limitat, desenfrenat, com més gran millor. Tot i que sigui sostenible. Per què no esmercem esforços a millorar la qualitat de vida de tots plegats, en comptes de fer-nos més grans? Quantitat no vol dir qualitat, ni en demografia!

Només 130.000 més en 10 anys? Ni parlar-ne!

dissabte, 24 de gener de 2009

Fins els nassos


















Moltes gràcies al geni d'en Forges.

dijous, 15 de gener de 2009

Alsa, Madrit!

Si lloguessim cadires pel que està passant a la Casa Blanca (ei, la de la Meseta, no la de Washington), segur que ens les treien de les mans i ens feiem d'or.

Ningú podia imaginar-se a quin nivell de patetisme podien arribar en aquella entitat que es vanta contínuament de ser tant "cabalerosa": tots els dirigents que ha tingut en les darreres dècades han estat uns bons exemples d'allò que s'anomena "vergonya aliena". Ens l'han proporcionada a cabassos. Certament, aquest d'ara està batent tots els rècords: va accedir a la poltrona amb unes eleccions fraudulentes, com només ho poden ser allà en ple s.XXI; ha anat prometent cada any els fitxatges de les millors figures del futbol mundial, i no n'ha pogut fer ni un; això sí, ha gastat una quantitat de milions que tomba d'esquena (milions que no tenen, d'altra banda), en jugadors mediocres, conformant una plantilla poc competitiva i desequilibrada; ha comès patinades sonades en declaracions contra els seus propis jugadors; li han saltat escàndols per despeses personals carregades a targetes del club... Però això que passa ara no té comparació: un diari "esportiu" (del que m'estalviaré el nom), ha destapat una escandalosa manipulació de la darrera assemblea de socis que, inicialment, pintava molt malament. Sembla que això finalment el portarà demà mateix a la dimissió.

No obstant, em sorprèn abastament una qüestió: aquest paio és tonto o ho fa veure? Quan en Pedrojota engega des dels seus mitjans una campanya d'aquestes característiques, has de saber com anirà: primer, deixa anar la bomba; si ets tan ruc de desmentir-la, l'endemà et treu noves proves que et deixen en ridícul; i si encara persisteixes en "jurar por mi honor" que no sabies res, et posen encara més vermell ensenyant les proves de que menteixes descaradament. Que no ho veia venir, aquest presidentet? Com és que surt a fer rodes de premsa tan patètiques? Que no l'avisen? De qui s'envolta? Tant "catetos", són?

Evidentment, a mi tant me fa. Cap pena, us ho asseguro. Però em queda un neguit. En Pedrojota no munta una campanya d'"acoso i derribo" com aquesta per que sí, només pel gust de fer justícia. L'indesitjable aquest ho fa amb interessos molt concrets. I ara, vés a saber aliat a quin "senyor" ha començat aquesta guerra per afavorir l'accés d'algú a la presidència del club de Chamartín. Fa patir.

I com que no és moment de fer caure encara en Mariano del carrer Gènova, fins que una nova derrota electoral faciliti l'ascens de l'Esperanza o el retorn d'en Josemari, i tampoc no li seria rentable ara mateix un atac frontal al senyor de la cella i l'"apoyaré", doncs el bo d'en Pedrojota s'ocupa en fer la feina bruta a algun potentat que vol moure els fils de les influències més importants de l'Estat des del palco del Bernabéu aplanant-li l'ascensió. Com ho va fer en Floren. Ara és el moment. Ve-t'ho aquí.

De moment, però, agafeu una cadira i gaudiu de l'espectacle. Trigarem anys a tenir-ne un altre de tant divertit.

dimarts, 13 de gener de 2009

Jurisprudència (caram, els brasileros!)

M'ha arribat aquest retall de diari del Brasil on es comenta una curiosa sentència que encara no hem tingut el gust (amb perdó) de veure per aquí. Té conya (amb perdó) la cosa!


Resulta que un paio que havia organitzat una sessió orgiàstica amb la seva dona i alguns amics, va presentar una denúncia perquè, a mitja orgia, aprofitant que havia abusat dels plaers de Baccus (és a dir, anava trompa, havia agafat un gat o un piano, com volgueu), un "amic" seu se'n va aprofitar i... el va conèixer més profundament del que ell esperava!!
L'agredit va considerar que això no era el que tocava (!) i ho va denunciar. Però vet aquí que el sr. Jutge (chapeau!), en un curiós atac de sentit comú (i de pudor moral, tot s'ha de dir), li va venir a dir que qui no vulgui pols que no vagi a l'era, que una orgia és una orgia a les verdes i a les madures (amb perdó) i que si ha de tenir, només té una regla: tot s'hi val!

Us deixo el retall de diari perquè rigueu una mica. No té pèrdua!!!