dilluns, 31 de març de 2008

El Barça

En aquest cas no és que n'hi hagi per llogar-hi cadires: és que ja les lloguen!!

El que està passant amb el Barça des de fa un any i mig no té nom. La desídia imperant i el fet que ens prenguin per imbècils fa que creixi la indignació de tot un país (bé, de quasi tot). Com es pot consentir aquesta vergonya que estem vivint?


Uns quants noiets que han destacat en el "noble esport" del futbol (és a dir, en una habilitat psicomotora aplicada al domini d'una pilota i a unes normes de treball en equip en un espai determinat), instal·lats a l'èlit mundial pel que fa a feina i sou, a reconeixement públic i avantatges en tots els sentits (conèixer món, possibilitats de negocis, etc, etc), són voluntàriament i, segurament, de forma poc conscient, els dipositaris de la il·lusió col·lectiva d'una grandíssima afició, milions de persones que, arreu del món els segueixen com badocs. A causa d'aquesta identificació, d'aquesta delegació de la identitat col·lectiva (identitat social molt emergent contraposada a d'altres col·lectius similars però rivals), tot el que aquesta colla de privilegiats fa o deixa de fer, i no tan sols al terreny de joc sinó també en la seva vida privada (ja que això afecta el rendiment físic i de concentració), tot això, dèiem, és analitzat fins a l'últim detall, se'n consumenixen les fotografies i estadístiques simplíssimes però efectives, les suposades o intuïdes relacions entre ells, etc.

Però hi ha una cosa que encara hores d'ara em sorprèn: com podem seguir llegint les declaracions absurdes (per banals) d'aquests homenets? Intentaré fer properament un post sobre la qüestió, que em té realment astorat.

El fet és que ells, amb els seus quatre tòpics (que el ensenyen tot just arribar a la plantilla), s'han de defensar de l'indefensable, i tot sense posar-se vermells ni deixar translluir les emocions que tots, segurament, els agrairíem que deixessin anar de forma més natural.

Ara bé: com és que aquesta vintena de nois, escollits a base d'un sofisticat sistema de detecció, anàlisi, informes tècnics i grans despeses econòmiques, no estiguin a l'alçada de la suposada èlit que representen? El problema és que no estem parlant d'un dia en què l'atzar fa que tot surti malament, sinó de gairebé dos anys de desastre continuat.

Tenint en compte, doncs, l'escassa capacitat d'aquests noiets per poca cosa més que ser hàbils amb els peus, hem d'entendre que la responsabilitat total està en els "tècnics" (quina gràcia, el terme) i en els directius. Tot grup humà ha de ser gestionat amb precisió i habilitat quan és orientat a uns objectius, a la consecució d'una tasca col·lectiva (en aquest cas, guanyar partits). Si això no es fa bé, perquè senzillament no se'n sap, passa el que estem veient.

Quina pena, el Barça.

dimecres, 26 de març de 2008

Per fi, un gran invent!

És per treure's el barret, més que per llogar-hi cadires. Però és que només imaginar on ens pot portar aquest nou desenvolupament de tecnologia neuronal fa que recuperis una mica la fe en la ciència.

Resulta que mitjançant un aparell que detecta i interpreta els impulsos neuronals de paraules concretes, es poden transmetre aquestes ordres a una cadira de rodes. És com si et llegís el pensament!!

El realment important d'això és que aquesta aplicació es pot extendre a moltíssimes altres circumstàncies i necessitats. Millorar la qualitat de vida dels malalts d'ALS (Esclerosi Lateral Amniotròfica) és el primer objectiu d'aquesta nova tecnologia, però...

En fi, us deixo amb una demostració d'Audeo:

dimecres, 19 de març de 2008

Del nivell cultural del País


Sí, senyors!! Per fi ho han demostrat. El nivell cultural del país (perdó, El País) és aquest:

A la portada de l'edició digital d'avui comparteixen columna el gran Arthur C. Clarke i ... Roberto Chikilicuatre!!!

Simplement genial.

dilluns, 17 de març de 2008

Minority Report

Scotland Yard registrará a 'futuros delincuentes'




Us sona d'alguna cosa??





De com la realitat copia la ficció, en aquest cas del genial Phillip K. Dick.





Que gran eres, visionari!!

dijous, 13 de març de 2008

Una mica de justícia

No em digueu que no s'ho mereixen, avui!

POLÉMICA JUDICIAL
Anulan un juicio en Madrid porque los acusados no pudieron usar el catalán


Que no ho sabia, el jutge, que feia una cosa il·legal? On és el precepte de la prevaricació? Fins quan, aquestes aberracions i abusos? Fot-li, que són catalans!!!

dijous, 6 de març de 2008

Ho hem aconseguit!!

Per fi avui el Diario AS concedeix pràcticament tant d'espai al Barça com al Madrit a la seva portada web!!! Per un costat la "no-derrota" d'ahir (Schuster dixit) i eliminació de la Champions de l'equip blanc. Al costat, la lesió de Messi que "desata la polémica".

Fantàstic! Times they're achanging




dimarts, 4 de març de 2008

Rouco

Com que han fet eleccions a la Conferència Episcopal Espanyola (sí, altre cop aquests...), i s'ha imposat l'inefable Rouco Varela, m'ha vingut al cap una frase que vaig sentir fa pocs dies, no sé de qui... "Rouco inspira qualsevol cosa menys missatge evangèlic". I tenia raó! Quina pinta de "capo", aquest home de Déu (hehe)!!

Una bona notícia per a un ateu recalcitant.

Debat, mentides i... cintes de vídeo?



Cada cop més astorat amb la campanya electoral dels espanyols aquests... No tan sols s'entesten a fer de l'insult, la desqualificació i l'agressió un leit-motiv de les seves estratègies, sinó que ja s'han instal·lat en la mentida institucional i continuada com a forma habitual d'argumentar i contraargumentar.








No sóc un entusiasta dels americans, ja se sap, però una sola mentida d'un polític ja és motiu per foragitar-lo de la vida pública. Què en farien, d'aquests dos i tota la seva patuleia???