dilluns, 11 d’agost de 2008

Desperta, ferro!

Ara ens trobem això:



Us recordeu, president Montilla, d'allò de "Fets, no paraules"? Eren només paraules, o seran "fets"?

dijous, 7 d’agost de 2008

Simpsonitzem l'economia!

Simplement genial!

El Periódico es fa ressó avui d'aquesta moneda trobada per un quiosquer d'Avilés (Astúries). Tant li fa si algú la hi va col·locar o el bon senyor tenia ganes de sortir a la premsa (xorra), però m'ha fet venir al cap que, en una època dominada per les tràgiques notícies econòmiques tant a nivell macro com micro, en què els catalans estem fent el ridícul com sempre reclamant que es compleixi una Llei Orgànica (llegeixi's Estatutet d'Autonomia de Catalunya) que ja va ser menystinguda, reduïda i trepitjada per tothom abans d'aprovar-la, sense cap voluntat de complir-la quan toqués (i toca demà, oi?), etc., etc... doncs va algú i simbolitza tota la situació amb aquesta creació.


Vinga, Homer, a veure si en fas alguna de les teves per acabar de rebentar-ho tot!

Cata...CROC!

De debó, estic un xic desorientat.


Resulta que d'uns mesos cap aquí ens ha arribat una moda americana que ara ja és força extesa: els crocs. Per qui nop sàpiga què són, es tracta d'aquella mena d'esclops de plàstic (un plàstic tou i flexible, gairebé semblen de cautxú), amb tot de foradets i que poden ser de qualsevol color imaginable, però preferiblement liles, roses, vermells...
És clar: han de ser còmodes en segons quines circumstàncies, es poden mullar sense problema, es posen i es treuen sense dificultat (cosa molt apropiada per als nens)... Però també tenen la seva part negativa: en segons quines altres circumstàncies han de ser incòmodes, ja que poden sortir dels peus fàcilment (us imagineu que heu de córrer o pujar per un camí costerut?), segurament (no ho he comprovat) han de fer un tuf considerable, ja que des de petitet vaig aprendre que les soles de goma, a més de fer molta calor, provocaven una pudor terrible, i, sobretot... ÉS QUE SÓN MOLT LLETJOS!!!

Ho desconeixia (tot i que m'ho podia haver imaginat), però per aquests móns de Déu (ei, sigui el Déu que sigui, no ens posem llepafils, ara) ja han sortit moviments (encara que minúsculs) que rebutgen frontalment aquesta nova moda. Tracten als que en porten de tot l'imaginable, començant, és clar, de pallassos. Guaiteu-ne un:


Bé, suposo que cal reivindicar el dret de tothom a vestir com vulgui, de cap a peus. També allò tan suat (ho veieu com la suor acaba apareixent?) de que els gustos són molt personals, que allò que a mi em pot semblar lleig a un altre li semblarà preciós, etc.

Bé, ja vaig fer fa temps un post sobre les xancletes amb mitjons (Fred de peus?), i ara abordo el tema dels Crocs. Potser pensareu que estic obsessionat per la moda. Doncs no, però crec que hi ha una cosa que es diu bon gust.

O ja no hi és? Tsc.