dimarts, 8 de novembre del 2011

Art modern

Què hi fa, que el gremi de les netejadores sigui un enemic acèrrim de l'art modern? Van atacar el 2004 i ho han tornat a fer el 2011.

Una dona de la neteja de la Tate Gallery llança una obra d'art en confondre-la amb escombraries

Una netejadora destrueix una obra d'art al voler netejar-la

dimarts, 15 de març del 2011

dimarts, 22 de setembre del 2009

Una bona ensarronada

De com l'odi i la ràbia fan perdre bous i esquelles, abandonant qualsevol mínim criteri de rigorositat professional o d'objectivitat periodística. Si és que no canviaran mai...


http://www.abc.es/20090920/nacional-terrorismo/garzon-permite-homenajes-presos-20090920.html

dimarts, 19 de maig del 2009

Fins quan?!

Poca broma, ara. Aquesta és seriosa.

Fins quan els governs suposadament seriosos del món permetran aquesta salvatjada que és el règim militar de Birmània?? És una vergonya de la humanitat que això continuï sense que s'hi faci res. Una barbàrie que està perfectament personificada en la brillant figura de Aung San Suu Kyi.

Després de la inhumana massacre del 88, i de la vergonyant anul·lació de les eleccions del 90 que va guanyar amb tota claredat i justícia el partit d'aquesta birmanesa de 63 anys, el país viu immers en una dictadura pròpia d'altres èpoques que té la població sotmesa sota el terror i la tortura. I no fem res!

Acusada d'unes bajanades impresentables (haver-se casat amb un britànic!), Suu Kyi, filla d'un dels principals herois de la història birmanesa, el general Aung San, artífex de la independència moderna, va ser confinada a un increïble arrest domiciliari que ja dura 19 anys, amb poques i breus interrupcions. En aquest temps, la seva veu i la seva figura s'han alçat fermes i netes, amb l'oposició no-violenta a les amenaces, assetjaments i prohibicions de què ha estat víctima, i que no tenen nom.

Malgrat alguns tímids gestos de la "comunitat internacional", com un embargament i sancions irreals, la concessió del Premi Nobel de la Pau, o alguna queixa (amb la boca petita) per part de Solana aquest mateix matí... l'impresentable règim birmanès segueix fent la seva absoluta voluntat. Tot a costa d'un dels pobles més pobres i maltractats del món. Explotats i oprimits fins a l'extenuació.

Ara s'han empescat un judici per un suposat trencament de les condicions de l'arrest domiciliari. I a Suu Kyi l'han tancat a la presó d'Insein. Potser algun dia us explicaré la història d'aquesta presó, que vaig intentar visitar sense èxit el 1996, i on de poc no hi acabo pres jo mateix! La relació de torures, morts, episodis absolutament abjectes i escabrosos que ha vist aquell complexe és esfereïdora. Crec que s'ha de patir amb raó per la seguretat de Suu Kyi, ara mateix.

En fi, que assistirem preocupats i indignats al mateix temps per aquesta humiliació de la pròpia Humanitat, un judici d'opereta on, de moment, ja hi han negat l'entrada dels diplomàtics de França, Alemanya, Itàlia i Austràlia que han intentat assistir-hi. Diuen que l'interès de la Junta Militar és allargar-lo fins a les eleccions (una farsa més) del 2010, perquè no molesti. Però també diuen que, com l'arrest domiciliari acabava a finals d'aquest mes, això és només una excusa per allargar-lo uns quants anys més.

El cas és que ara, la seguretat i la vida d'aquesta dona valenta i íntegra, representant legítima del poble birmanès, corren un risc molt real. Insein és "el forat de l'Infern més fosc de Birmània", segons algú el va batejar.

Demencial. Vergonyós.

dijous, 14 de maig del 2009

Spanish Nightmare

Fet i fet, ahir es va complir un dels pitjors temors dels nacionalistes espanyols: la final de futbol espanyola per excel·lència (abans del Generalísimo i ara del Borbó), era copada per dos equips, dues aficions, que van voler demostrar que poc se'n senten, d'espanyols. Ho van fer saber amb l'exhibició de símbols propis (he llegit comentaris messetaris lamentant-se que no hi havia cap bandera espanyola a la grada), i amb la xiulada als aliens (Rei i himne). I la televisió pública d'ells (ei, que també paguem nosaltres!) va obviar tota consideració democràtica i professional (on s'ha vist que uns periodistes intentin amagar la realitat enlloc de voler fer-la conèixer?!) i va censurar sense embuts la reacció de la gran majoria de persones presents a Mestalla.

I ara diuen: si no volen jugar les competicions espanyoles, que se'n vagin al Congo! I dó! Però si són ells, qui no ens deixen marxar!! I tornen a dir: quina manca de respecte, xiular un himne! I no recorden les recents xiulades als himnes de Turquia i de França en sengles partits de la selecció... espanyola.

En fi, no ho he madurat prou, però d'una banda, em sembla que no està massa bé xiular himnes d'altri; més que res, perquè no m'agradaria que ho fessin amb el meu. Però d'altra, crec que hi ha d'haver llibertat d'expressió, sobretot per poder denunciar els abusos i la intolerància dels qui ens volen uniformitzar, dels qui volen que siguem com ells, tant si ens agrada com si no. L'himne espanyol (aquella marxa militar "de Granaderos") era present provant de representar tots els que eren allà, tant li fa el que pensin, el que sentin o el que desitgin. Per tant, el rebuig era esperable.

Potser s'hauria de recuperar aquell esperit de La Crida, que feia aquelles accions de protesta espectaculars. O potser no, per no semblar una pallassadeta simpàtica i prou. Potser ens cal alguna acció més seriosa i contundent, definitiva. Potser...

De moment, deixem-los sense títols de futbol ;-)

dissabte, 28 de febrer del 2009

Ja no tenim crosta!! (o la Jornada de Reflexió)

Visca, visca!!! Ens hem lliurat de la crosta!!
Fa una mica més d'un any, un alt càrrec del PSOE-PSC s'encarregava d'avisar-nos que s'havia de treure la crosta nacionalista dels mitjans públics. Després va caure en Bassas, etc, etc.
Bé, doncs, avui em sento alleugerit. Ja estem sense crosta!!
És dissabte, i acabo de veure el telenotícies migdia. Doncs resulta que han començat, i s'han passat... 14 minuts!!! parlant de la jornada de reflexió de les eleccions del País Basc i de Galícia, que són demà. Evidentment, no tinc res (només faltaria) en contra d'aquests pobles germans, però en unes notícies de Catalunya, en unes notícies elaborades en clau de Catalunya, aquestes eleccions no tenen la més mínima transcendència! De debò!! Ni hi guanyem ni hi perdem res!!! I ells, els responsables de les notícies de Catalunya, que ho paguem tots, cal dir-ho, es munten un dispositiu enorme, envien equips especials, fan sondejos a peu d'urna, ens han ensenyat com estan passant la jornada els caps de llista de les dues eleccions (uns fan footing, els altres han rebut els fills que venen de Madrit, algun altre ha anat a veure el poblet d'on era alcalde...), ens han fet la previsió del temps que farà demà... allà! I per acabar-ho d'adobar, en la publicitat endogàmica que fan a l'intermig, ens ensenyen ben cofois que demà en faran un especial de tot el dia, al Canal 33, amb un seguiment amplíssim, previsions, declaracions, les tonteries que succeeixin, la seguretat... i els primers resultats en directe en "l'apassionant nit electoral", amb les valoracions dels "experts" de torn (de cada partit, és clar)!!
Ara em direu... INGENU!! "Clar que ens hi juguem alguna cosa. Tot està relacionat".
I jo us dic: "NO!!!". Als únics que els interessa aquest tema és als partits d'obediència, de dependència" espanyola (especialment el PSOE-PSC i el PP). Per veure la correlació de forces, com segueix, si uns pugen o baixen, si els altres estan tocats... Però a casa nostra, res de res!!!
Fantàstic, senyors responsables del tripartit (sí, uns per fer-ho i altres per deixar-ho fer). Ja tenim unes Notícies PLENAMENT ESPANYOLES! Només es diferencien amb les cadenes estatals pel fet d'estar transmeses en català (un català pobríssim, d'altra banda), però la mentalitat és la mateixa. Fins i tot, no sé si us hi heu fixat però ara als esports, després de parlar del Barça i alguns cops de l'Espanyol (mai del Girona, per exemple), SEMPRE parlen del Madrit: que si han entrenat bé, que si han fet declaracions...
Moltíssimes gràcies, doncs, senyors/es del PSOE-PSC. Ho heu aconseguit.
(Cap als altres): cap on ens hem de refugiar, ara?

dimecres, 18 de febrer del 2009

Batman surt de l'armari (o El País - Incultura)


Com han canviat les coses!!

Batman vindrà a Barcelona a solucinar alguns problemes. Segurament, com a garant de la llei i la justícia, perseguirà el castellà... i això que ja està prou perseguit!

Però avui m'ha sorprès aquesta "notícia" per una altra cosa: resulta que Batman, icona i emblema tradicional (junt amb Superman, és clar) de la ínclita macroeditorial americana DC Comics, ara és un superheroi... de la Marvel!!!

Un trànsfuga, això és el que és! Com en Carles Puyol, que es deu haver convertit en el nou capità del Reial Madrit, o Fidel Castro que és el nou Secretari del Tresor nordamericà. Si ens en queden, per veure, de coses encara...

Bé, ara més seriosament. Cóm un mitjà com El País demostra una incultura tan tremenda? És culpa de la crisi? Crec que recentment han fet una enorme retallada de plantilla sota el nom de "reestructuració de l'àrea audiovisual", o alguna cosa així. I aquí en teniu els resultats. Publiquen un articlet, que no signa ningú, sinó que posa "AGENCIAS", amb una cagarada tan grossa. O és que algú els l'ha colada a l'estil Wyoming? (Per cert, la mateixa notícia, publicada per El Periódico, i signada per en Ramon Vendrell, és d'allò més correcta i documentada).

Començo a estar-ne tip, de la gent que escriu en mitjans de comunicació i que no tenen ni idea del que estan posant. I és que no estem parlant de coses serioses: imagineu com deuen d'estar manipulades, malinformades i ignorades les grans guerres, massacres, misèries, tragèdies, etc., que succeeixen diàriament arreu del món. Fa feredat pensar-ho.
________


PS: per si algú no sap del que parlo, DC Comics i Marvel són dues editorials de còmics americanes rivals, enfrontades des de fa dècades (tot i que han fet algunes col·laboracions), l'una és la gran competència de l'altra. Cadascuna té els seus propis universos poblats de superherois: com ja he dit, DC té els emblemàtics Superman o Batman, per exemple; de Marvel són Captain America, Spiderman, X-Men, etc. De primer de primària.