dimarts, 22 de setembre del 2009

Una bona ensarronada

De com l'odi i la ràbia fan perdre bous i esquelles, abandonant qualsevol mínim criteri de rigorositat professional o d'objectivitat periodística. Si és que no canviaran mai...


http://www.abc.es/20090920/nacional-terrorismo/garzon-permite-homenajes-presos-20090920.html

dimarts, 19 de maig del 2009

Fins quan?!

Poca broma, ara. Aquesta és seriosa.

Fins quan els governs suposadament seriosos del món permetran aquesta salvatjada que és el règim militar de Birmània?? És una vergonya de la humanitat que això continuï sense que s'hi faci res. Una barbàrie que està perfectament personificada en la brillant figura de Aung San Suu Kyi.

Després de la inhumana massacre del 88, i de la vergonyant anul·lació de les eleccions del 90 que va guanyar amb tota claredat i justícia el partit d'aquesta birmanesa de 63 anys, el país viu immers en una dictadura pròpia d'altres èpoques que té la població sotmesa sota el terror i la tortura. I no fem res!

Acusada d'unes bajanades impresentables (haver-se casat amb un britànic!), Suu Kyi, filla d'un dels principals herois de la història birmanesa, el general Aung San, artífex de la independència moderna, va ser confinada a un increïble arrest domiciliari que ja dura 19 anys, amb poques i breus interrupcions. En aquest temps, la seva veu i la seva figura s'han alçat fermes i netes, amb l'oposició no-violenta a les amenaces, assetjaments i prohibicions de què ha estat víctima, i que no tenen nom.

Malgrat alguns tímids gestos de la "comunitat internacional", com un embargament i sancions irreals, la concessió del Premi Nobel de la Pau, o alguna queixa (amb la boca petita) per part de Solana aquest mateix matí... l'impresentable règim birmanès segueix fent la seva absoluta voluntat. Tot a costa d'un dels pobles més pobres i maltractats del món. Explotats i oprimits fins a l'extenuació.

Ara s'han empescat un judici per un suposat trencament de les condicions de l'arrest domiciliari. I a Suu Kyi l'han tancat a la presó d'Insein. Potser algun dia us explicaré la història d'aquesta presó, que vaig intentar visitar sense èxit el 1996, i on de poc no hi acabo pres jo mateix! La relació de torures, morts, episodis absolutament abjectes i escabrosos que ha vist aquell complexe és esfereïdora. Crec que s'ha de patir amb raó per la seguretat de Suu Kyi, ara mateix.

En fi, que assistirem preocupats i indignats al mateix temps per aquesta humiliació de la pròpia Humanitat, un judici d'opereta on, de moment, ja hi han negat l'entrada dels diplomàtics de França, Alemanya, Itàlia i Austràlia que han intentat assistir-hi. Diuen que l'interès de la Junta Militar és allargar-lo fins a les eleccions (una farsa més) del 2010, perquè no molesti. Però també diuen que, com l'arrest domiciliari acabava a finals d'aquest mes, això és només una excusa per allargar-lo uns quants anys més.

El cas és que ara, la seguretat i la vida d'aquesta dona valenta i íntegra, representant legítima del poble birmanès, corren un risc molt real. Insein és "el forat de l'Infern més fosc de Birmània", segons algú el va batejar.

Demencial. Vergonyós.

dijous, 14 de maig del 2009

Spanish Nightmare

Fet i fet, ahir es va complir un dels pitjors temors dels nacionalistes espanyols: la final de futbol espanyola per excel·lència (abans del Generalísimo i ara del Borbó), era copada per dos equips, dues aficions, que van voler demostrar que poc se'n senten, d'espanyols. Ho van fer saber amb l'exhibició de símbols propis (he llegit comentaris messetaris lamentant-se que no hi havia cap bandera espanyola a la grada), i amb la xiulada als aliens (Rei i himne). I la televisió pública d'ells (ei, que també paguem nosaltres!) va obviar tota consideració democràtica i professional (on s'ha vist que uns periodistes intentin amagar la realitat enlloc de voler fer-la conèixer?!) i va censurar sense embuts la reacció de la gran majoria de persones presents a Mestalla.

I ara diuen: si no volen jugar les competicions espanyoles, que se'n vagin al Congo! I dó! Però si són ells, qui no ens deixen marxar!! I tornen a dir: quina manca de respecte, xiular un himne! I no recorden les recents xiulades als himnes de Turquia i de França en sengles partits de la selecció... espanyola.

En fi, no ho he madurat prou, però d'una banda, em sembla que no està massa bé xiular himnes d'altri; més que res, perquè no m'agradaria que ho fessin amb el meu. Però d'altra, crec que hi ha d'haver llibertat d'expressió, sobretot per poder denunciar els abusos i la intolerància dels qui ens volen uniformitzar, dels qui volen que siguem com ells, tant si ens agrada com si no. L'himne espanyol (aquella marxa militar "de Granaderos") era present provant de representar tots els que eren allà, tant li fa el que pensin, el que sentin o el que desitgin. Per tant, el rebuig era esperable.

Potser s'hauria de recuperar aquell esperit de La Crida, que feia aquelles accions de protesta espectaculars. O potser no, per no semblar una pallassadeta simpàtica i prou. Potser ens cal alguna acció més seriosa i contundent, definitiva. Potser...

De moment, deixem-los sense títols de futbol ;-)

dissabte, 28 de febrer del 2009

Ja no tenim crosta!! (o la Jornada de Reflexió)

Visca, visca!!! Ens hem lliurat de la crosta!!
Fa una mica més d'un any, un alt càrrec del PSOE-PSC s'encarregava d'avisar-nos que s'havia de treure la crosta nacionalista dels mitjans públics. Després va caure en Bassas, etc, etc.
Bé, doncs, avui em sento alleugerit. Ja estem sense crosta!!
És dissabte, i acabo de veure el telenotícies migdia. Doncs resulta que han començat, i s'han passat... 14 minuts!!! parlant de la jornada de reflexió de les eleccions del País Basc i de Galícia, que són demà. Evidentment, no tinc res (només faltaria) en contra d'aquests pobles germans, però en unes notícies de Catalunya, en unes notícies elaborades en clau de Catalunya, aquestes eleccions no tenen la més mínima transcendència! De debò!! Ni hi guanyem ni hi perdem res!!! I ells, els responsables de les notícies de Catalunya, que ho paguem tots, cal dir-ho, es munten un dispositiu enorme, envien equips especials, fan sondejos a peu d'urna, ens han ensenyat com estan passant la jornada els caps de llista de les dues eleccions (uns fan footing, els altres han rebut els fills que venen de Madrit, algun altre ha anat a veure el poblet d'on era alcalde...), ens han fet la previsió del temps que farà demà... allà! I per acabar-ho d'adobar, en la publicitat endogàmica que fan a l'intermig, ens ensenyen ben cofois que demà en faran un especial de tot el dia, al Canal 33, amb un seguiment amplíssim, previsions, declaracions, les tonteries que succeeixin, la seguretat... i els primers resultats en directe en "l'apassionant nit electoral", amb les valoracions dels "experts" de torn (de cada partit, és clar)!!
Ara em direu... INGENU!! "Clar que ens hi juguem alguna cosa. Tot està relacionat".
I jo us dic: "NO!!!". Als únics que els interessa aquest tema és als partits d'obediència, de dependència" espanyola (especialment el PSOE-PSC i el PP). Per veure la correlació de forces, com segueix, si uns pugen o baixen, si els altres estan tocats... Però a casa nostra, res de res!!!
Fantàstic, senyors responsables del tripartit (sí, uns per fer-ho i altres per deixar-ho fer). Ja tenim unes Notícies PLENAMENT ESPANYOLES! Només es diferencien amb les cadenes estatals pel fet d'estar transmeses en català (un català pobríssim, d'altra banda), però la mentalitat és la mateixa. Fins i tot, no sé si us hi heu fixat però ara als esports, després de parlar del Barça i alguns cops de l'Espanyol (mai del Girona, per exemple), SEMPRE parlen del Madrit: que si han entrenat bé, que si han fet declaracions...
Moltíssimes gràcies, doncs, senyors/es del PSOE-PSC. Ho heu aconseguit.
(Cap als altres): cap on ens hem de refugiar, ara?

dimecres, 18 de febrer del 2009

Batman surt de l'armari (o El País - Incultura)


Com han canviat les coses!!

Batman vindrà a Barcelona a solucinar alguns problemes. Segurament, com a garant de la llei i la justícia, perseguirà el castellà... i això que ja està prou perseguit!

Però avui m'ha sorprès aquesta "notícia" per una altra cosa: resulta que Batman, icona i emblema tradicional (junt amb Superman, és clar) de la ínclita macroeditorial americana DC Comics, ara és un superheroi... de la Marvel!!!

Un trànsfuga, això és el que és! Com en Carles Puyol, que es deu haver convertit en el nou capità del Reial Madrit, o Fidel Castro que és el nou Secretari del Tresor nordamericà. Si ens en queden, per veure, de coses encara...

Bé, ara més seriosament. Cóm un mitjà com El País demostra una incultura tan tremenda? És culpa de la crisi? Crec que recentment han fet una enorme retallada de plantilla sota el nom de "reestructuració de l'àrea audiovisual", o alguna cosa així. I aquí en teniu els resultats. Publiquen un articlet, que no signa ningú, sinó que posa "AGENCIAS", amb una cagarada tan grossa. O és que algú els l'ha colada a l'estil Wyoming? (Per cert, la mateixa notícia, publicada per El Periódico, i signada per en Ramon Vendrell, és d'allò més correcta i documentada).

Començo a estar-ne tip, de la gent que escriu en mitjans de comunicació i que no tenen ni idea del que estan posant. I és que no estem parlant de coses serioses: imagineu com deuen d'estar manipulades, malinformades i ignorades les grans guerres, massacres, misèries, tragèdies, etc., que succeeixen diàriament arreu del món. Fa feredat pensar-ho.
________


PS: per si algú no sap del que parlo, DC Comics i Marvel són dues editorials de còmics americanes rivals, enfrontades des de fa dècades (tot i que han fet algunes col·laboracions), l'una és la gran competència de l'altra. Cadascuna té els seus propis universos poblats de superherois: com ja he dit, DC té els emblemàtics Superman o Batman, per exemple; de Marvel són Captain America, Spiderman, X-Men, etc. De primer de primària.

dijous, 12 de febrer del 2009

Atracadors atracats

He llegit que el PP a Catalunya (no "de" Catalunya) s'ha afanyat a exigir rectificació a TV3 per l'emissió d'aquest gag a l'APM d'abans d'ahir:



A mi em va semblar una mica fort, la veritat, però més fort m'ha semblat que MAI aquest partit hagi demanat cap rectificació a cap emissora de TV o ràdio, ni diaris o revistes, que, des de l'Estat veí ens insulten i amenacen cada dia als catalans.

MAI

dijous, 5 de febrer del 2009

Tics

De cosetes trobades per les espanyes "democràtiques"... (sense comentaris, meus, al menys).

































Per cert, si no us hi heu fixat, vegeu com a la primera foto han substituït la paraula original (Caudillo), per la de "Rey". Canvia el mot, no el concepte.








dimarts, 3 de febrer del 2009

El Gran Wyoming

Per tema d'horaris, i a faute de mieux, solo mirar molts cops el programa de La Sexta "El Intermedio", que comença El Gran Wyoming amb una de les seves frases enginyoses: "Ya conocen las noticias. Ahora les contaremos la verdad".


Tot i que el format del programa ja comença a grinyolar una mica, alguna de les col·laboradores ja estan una mica massa vistes i no donen per gaire més (llegeixi's Usun Yun), o alguna de les situacions resulten cansines per repetides (l'assetjament amorós a Tais Villas), el cert és que és un espai amb certa frescor, graciós, crític amb una mica de mala llet, uns minivídeos divertidíssims i, sobretot, que sap riure's d'ell mateix, cosa que li dóna una gran força i invulnerabilitat. Fins i tot tenien (el trobo a faltar) un espai setmanal on recollien els insults més grollers i ferotges que li dirigien al Wyoming ("Todo sobre mi madre", es deia), sense intentar mai rebatre'ls sinó portar-los a l'extrem de l'absurd.


La seva ideologia esquerrana (de la que ells mateixos se'n riuen) ha fet que s'hagin convertit en una de les dianes preferides dels mitjans més conservadors. Però tenen la gran dificultat que ell mateix és qui se'n riu del seu suposat suport a Zapatero, o de les esbiaixades crítiques a l'Església Catòlica, ja que ningú li pot retreure que se'n riu igualment de les creences islàmiques (cosa que gairebé ningú més no és capaç de fer, per cert).


La qüestió és que ahir ens van proporcionar un dels millors moments de la televisió dels últims temps. Resumeixo: fa temps que es critiquen mútuament amb un programa del canal "Intereconomía". Bé, aquests els insulten i ells, de forma intel·ligent, eleven els insults a la màxima expressió fins arribar a l'absurd. Doncs es veu que "algú" va filmar amb una càmera oculta (com d'un mòbil) una enorme bronca del Wyoming a una pobre becària, on la menyspreava i li deia de tot. "Algú" ho va penjar al Youtube. I els d'Intereconomía, llestos ells, ho van presentar com una "exclusiva mundial" (!) per tal de demostrar la mena de gentussa que és el Wyoming. Doncs aquest, d'una forma increïblement astuta, ahir va demostrar que TOT VA SER UN MUNTATGE!! Van deixar per terra la professionalitat dels periodistes d'aquell programa conservador, ja que en cap moment es van preocupar de saber la veracitat, autoria, autenticitat d'aquella filmació, ni van contrastar cap informació amb ningú. Hi van caure de quatre potes, vet-ho aquí.


No sé com respondran, però ho tenen magre. L'engany va ser molt evident i n'hi ha per posar-se vermell. Li diran de tot, intentaran desprestigiar-lo, etc., però l'enginy del Wyoming ens ha deixat un altre moment impagable. Gràcies, va valdre la pena.

diumenge, 25 de gener del 2009

Quants?

Vaig llegir l'altre dia a El Punt (més o menys):
"Les comarques gironines només creixeran de 130.000 persones fins el 2018".

Bé, com a titular, no està malament: no informen, sinó que opinen. Què vol dir aquest "només"??

Que no en som prous? Una demarcació que no arriba al milió d'habitants, on vol arribar? Amb totes les destrosses que s'han fet al litoral, amb la deslocalització de les empreses, amb la davallada previsible del "sol i platja", amb la despoblació de les comarques rurals... Què n'hem de fer, de tanta gent?

No sé si esteu al corrent de les teories del decreixement, però hi estic força d'acord. No crec que sigui possible, i certament no ho veig desitjable, un creixement il·limitat, desenfrenat, com més gran millor. Tot i que sigui sostenible. Per què no esmercem esforços a millorar la qualitat de vida de tots plegats, en comptes de fer-nos més grans? Quantitat no vol dir qualitat, ni en demografia!

Només 130.000 més en 10 anys? Ni parlar-ne!

dissabte, 24 de gener del 2009

Fins els nassos


















Moltes gràcies al geni d'en Forges.

dijous, 15 de gener del 2009

Alsa, Madrit!

Si lloguessim cadires pel que està passant a la Casa Blanca (ei, la de la Meseta, no la de Washington), segur que ens les treien de les mans i ens feiem d'or.

Ningú podia imaginar-se a quin nivell de patetisme podien arribar en aquella entitat que es vanta contínuament de ser tant "cabalerosa": tots els dirigents que ha tingut en les darreres dècades han estat uns bons exemples d'allò que s'anomena "vergonya aliena". Ens l'han proporcionada a cabassos. Certament, aquest d'ara està batent tots els rècords: va accedir a la poltrona amb unes eleccions fraudulentes, com només ho poden ser allà en ple s.XXI; ha anat prometent cada any els fitxatges de les millors figures del futbol mundial, i no n'ha pogut fer ni un; això sí, ha gastat una quantitat de milions que tomba d'esquena (milions que no tenen, d'altra banda), en jugadors mediocres, conformant una plantilla poc competitiva i desequilibrada; ha comès patinades sonades en declaracions contra els seus propis jugadors; li han saltat escàndols per despeses personals carregades a targetes del club... Però això que passa ara no té comparació: un diari "esportiu" (del que m'estalviaré el nom), ha destapat una escandalosa manipulació de la darrera assemblea de socis que, inicialment, pintava molt malament. Sembla que això finalment el portarà demà mateix a la dimissió.

No obstant, em sorprèn abastament una qüestió: aquest paio és tonto o ho fa veure? Quan en Pedrojota engega des dels seus mitjans una campanya d'aquestes característiques, has de saber com anirà: primer, deixa anar la bomba; si ets tan ruc de desmentir-la, l'endemà et treu noves proves que et deixen en ridícul; i si encara persisteixes en "jurar por mi honor" que no sabies res, et posen encara més vermell ensenyant les proves de que menteixes descaradament. Que no ho veia venir, aquest presidentet? Com és que surt a fer rodes de premsa tan patètiques? Que no l'avisen? De qui s'envolta? Tant "catetos", són?

Evidentment, a mi tant me fa. Cap pena, us ho asseguro. Però em queda un neguit. En Pedrojota no munta una campanya d'"acoso i derribo" com aquesta per que sí, només pel gust de fer justícia. L'indesitjable aquest ho fa amb interessos molt concrets. I ara, vés a saber aliat a quin "senyor" ha començat aquesta guerra per afavorir l'accés d'algú a la presidència del club de Chamartín. Fa patir.

I com que no és moment de fer caure encara en Mariano del carrer Gènova, fins que una nova derrota electoral faciliti l'ascens de l'Esperanza o el retorn d'en Josemari, i tampoc no li seria rentable ara mateix un atac frontal al senyor de la cella i l'"apoyaré", doncs el bo d'en Pedrojota s'ocupa en fer la feina bruta a algun potentat que vol moure els fils de les influències més importants de l'Estat des del palco del Bernabéu aplanant-li l'ascensió. Com ho va fer en Floren. Ara és el moment. Ve-t'ho aquí.

De moment, però, agafeu una cadira i gaudiu de l'espectacle. Trigarem anys a tenir-ne un altre de tant divertit.

dimarts, 13 de gener del 2009

Jurisprudència (caram, els brasileros!)

M'ha arribat aquest retall de diari del Brasil on es comenta una curiosa sentència que encara no hem tingut el gust (amb perdó) de veure per aquí. Té conya (amb perdó) la cosa!


Resulta que un paio que havia organitzat una sessió orgiàstica amb la seva dona i alguns amics, va presentar una denúncia perquè, a mitja orgia, aprofitant que havia abusat dels plaers de Baccus (és a dir, anava trompa, havia agafat un gat o un piano, com volgueu), un "amic" seu se'n va aprofitar i... el va conèixer més profundament del que ell esperava!!
L'agredit va considerar que això no era el que tocava (!) i ho va denunciar. Però vet aquí que el sr. Jutge (chapeau!), en un curiós atac de sentit comú (i de pudor moral, tot s'ha de dir), li va venir a dir que qui no vulgui pols que no vagi a l'era, que una orgia és una orgia a les verdes i a les madures (amb perdó) i que si ha de tenir, només té una regla: tot s'hi val!

Us deixo el retall de diari perquè rigueu una mica. No té pèrdua!!!