No perdem el cap!

Qui deia que els canadencs són gent tranquil·la i amable?

Un pasajero decapita a otro en un autobús de Canadá

Bus passenger beheaded seat mate, witness says

Us recomano que llegiu tota la notícia fins el final. No té pèrdua (bé, per a algú, sí).

(La foto és de The Canadian Press, ja ho veieu)

Societat de consum

Arrestat un dels principals "capos" de la Camorra napolitana mentre feia "shopping" en un centre comercial a prop de Roma: per que després digueu que la societat de consum no és perillosa...

Que si patatim, que si patatam...

Astorat. És un estat d'ànim. Concretament és com he quedat al llegir la següent notícia:

Un jutge del Tribunal Superior d'Anglaterra i Gal·les resol que les Pringles no són patates fregides.

I dó! Què farem, ara?!

De fet, a mi sempre m'havia semblat extraordinària l'habilitat que tenien els de Can Pringles (Proctor & Gamble) per tallar totes les patates exactament iguales, amb la mateixa mida i el mateix color! I no tan sols això: la seva forma em recordava aquells problemes matemàtics (vaja, com una cinta de Moebius tridimensional destinada a ser processada per les secrecions gàstriques) que em feien brandar-les davant els ulls durant una estona (a l'estil de Hamlet, ja sabeu: "To be or not to be") abans de fotre'ls queixalada.

Ara, tot queda resolt. Ja no hi ha enigma. Ja no hi ha sorpresa. El món ha retornat a la vulgaritat. I la causa de tot ha estat un jutge, altre cop.

Pablos i Manifiestos

M'inclino per creure que li han venut una moto, que no ha estat capaç de prendre perspectiva de les coses i que no ha estat massa conscient del que feia. Però, sí, m'ha sorprès (per no dir indignat) que en Pau Gasol hagi firmat els Manifiesto de suposats "intel·lectuals" (?) en defensa de la llengua castellana, que, com tothom sap, està greument amenaçada i en perill de desaparició.

O potser m'equivoco i ha estat per convicció, Don Pablo?

Ha caigut la crosta (Antoni Basses)

Ja vaig avisar fa uns mesos que l'avís que el PSOE (altrament dit PSC per guradar les aparences) sobre la crosta nacionalista que s'havia de suprimir dels mitjans públics anava de debó. Aquests no amenacen debades.

Doncs ja està. Ha començat. Avui he sentit l'Antoni Basses despedint-se (amb tota l'elegància del món, això sí), de l'audiència del Catalunya Matí després de 14 temporades. "De manera sobtada", ha dit. "Per discrepàncies sobre el format amb la direcció de l'empresa", ha reconegut. "De forma no desitjada", s'ha dolgut. Però ja està fet.

Ara tindrem (tindran, perquè amb mi que no comptin) un Catalunya Matí diferent, ple de notícies sobre la corrupció a Marbella o la "boda" de Belén Esteban. Perquè és el que interessa a la gent, argumentaran. Perquè és més proper a la Catalunya "real", diran.

Doncs no. No convencen. Manen i prou. Desfan el país i prou. Ens anul·len i ja està. Cafè per a tots. Tots iguals i tal dia farà un any.

Gràcies, Antoni, per tot el que has fet. Tant de bo no es perdi en l'oblit.

Per excel·lència

Ho vaig sentir ahir a les notícies d'una TV espanyola: "Vuelve Hulk, el superhéroe más verde; por su fuerza y capacidad de lucha, el superhéroe por excelencia!"

Renoi! D'on els han tret, aquests redactors?? Que Hulk és fort? Sí. Que és verd? Sí. Però...

Ara bé, si m'han de dir algun que sigui el superheroi per excel·lència, no me'n puc imaginar cap altre més allunyat d'això que el senyor Hulk. Només cal haver fullejat algun dels seus còmics. Hulk no té moral, no entra dintre dels seus esquemes ajudar la gent. Només es vol protegir, defensar, fugir, de la forma més primitiva possible, sense tenir en compte si en el procés algú resulta ferit. Una mena de bestiola, ve-t'ho aquí. Obvio aquells capítols de la sèrie on, després de molts anys i molts experiments, i suposo que perquè el personatge no donava gaire més de si, a algú se li va ocórrer dotar-lo d'intel·ligència i adscriure'l als Avengers, com també se'ls ha acudit canviar-li el color, la personalitat, etc. però aquest no era el Hulk de veritat, l'original.

Senyors redactorets dels diaris i televisions: deixeu-vos estar de frases tòpiques que col·loqueu a per tot i féu cas del que us van ensenyar a primer any de la facultat: per informar, primer heu d'informar-vos.

Per cert, si voleu un heroi per excel·lència, ni tan sols us serviria Spiderman: anéu a buscar Superman directament. De res.

Sense que serveixi de precedent...

... em remeto a un post meu de no fa ni un mes.

http://rent-a-chair.blogspot.com/2008/03/el-bara.html

Prometo no tornar a fer-ho, però avui no hi havia més remei.

I ara, què?