La dona del Cèsar

De tots és coneguda aquella vella dita llatina que diu que la dona del Cèsar no tan sols ha de ser honesta, sinó que també ho ha de semblar.

Doncs a mi se m'acut que el Papa e Roma no tan sols ha de ser bo, humil, dedicat al proïsme, de bon cor,... sinó que també ho ha de semblar.

N'esteu segurs?

RENFE a l'anglesa

No sé ben bé si creure-m'ho, això...
Tan afecta les neurones haver estat Primer Ministre? O potser és la barra inherent a les Açores?

Un revisor enxampa Tony Blair en un tren sense bitllet ni diners per pagar la multa

El món és cada dia més estrany...

Així no s'hi val!

Llegeixo això:

Spielberg, Lucas i Ford accepten no cobrar si el nou 'Indiana' fracassa

Home, doncs... què voleu que us digui! Jo també la faria, aquesta juguesca. Si, com diu la notícia, les altres parts de la sèrie han tret una recaptació de 750 milions de dòlars i en aquesta ocasió ells accepten que no cobraran fins que no se superin els 250... A més que, com que ja fa tants anys de la darrera que tothom té unes ganes boges d'una nova dosi d'Indy, i el morbo que provoca veure el "iaio" en acció... Premi assegurat!

Fa pudor

Literalment.
Feia temps que no llegia una notícia tan absurda. Coses de El Periódico, és clar...

Perplexitat a Anglaterra davant una pudor sobtada arribada del continent

Lleis de la vida

• Tothom menteix. Però importa poc: ningú escolta
• L’experiència és una cosa que no tens fins deprés d’haver-la necessitat (Llei d’Olivier)
• Errar és humà, però és més humà culpar un altre (Llei de Jacob)
• Qualsevol problema senzill es converteix en insalvable si fem les suficients reunions per discutir-lo
• Els problemes no es creen ni es destrueixen, només es transformen (Llei de la persistència dels problemes)
• Somriu... demà serà pitjor (principi de Murphy)
• Qualsevol situació, per dolenta que sigui, és susceptible d’empitjorar
• La llum al final del túnel vol dir que un tren et ve de cara
• L’estupidesa de la teva acció és directament proporcional al número de persones que t’estiguin observant en aquell moment
• Si mantens la calma quan tothom perd el cap, és que no te n’adones de la gravetat del problema
• No importa què surti malament: sempre hi haurà algú que ja ho sabia (Llei d’Evans i Bjorn)
• Ningú és tan lleig com la foto del seu Passaport (Llei d’Igor)
• La durada d’un minut depèn de a quin costat de la porta del lavabo estiguis (Llei de la Relativitat del Temps)
• No importa el que fas, només importa el que diguis que has fet i el que diguis que faràs
• Cap home és una illa, excepte quan ha de pagar les factures

Però també hi ha les importants ...

Lleis del Joc de la Vida:

• Vostè no pot guanyar
• Vostè no pot empatar
• Vostè no pot abandonar la partida

Qui és nacionalista?

En el continu reforçament del nacionalisme espanyolista, un punt i apart són les redaccions d'esports dels mitjans de comunicació... espanyols. I si no, observeu la gran deriva que han fet darrerament, que han passat de glosar dia sí, dia també, les excel·lències del "gran" Fernando Alonso o l'espanyolíssim Rafa Nadal (n'hauríem de dir "Rafa Navidad"?), a silenciar els seus actuals fracassos (d'altra banda, perfectament naturals) i centrar-se en altres objectius: ara l'important és la Premier, la primera divisió de futbol anglesa!! I tot, per què? Doncs perquè allà hi treballen gent com Rafa Benítez, Juande Ramos, Fernando Torres o els espanyolíssims Xabi Alonso o Cesc (Kcés)Fàbregas.

Així, doncs, la Premier s'ha convertit a la Fe de l'espanyolisme, reconeixent la gran superioritat de la Raza, i tots els ets i uts de la Lliga Anglesa han de ser seguits com a propis per l'afició espanyola. Estan arribant a esgotar els epítets hispànics. Tot sigui per la causa!

És molt divertit de veure. Seguiu-ho, siusplau...

Impresentable!

Aquests d'El Periódico no sé on han estudiat periodisme, o bé on tenen desada l'ètica professional (dic desada perquè és evident que no la fan servir).

Amb tal de fer un titular explosiu no dubten a manipular, tergiversar, treure de context o simplement mentir sobre el contingut real d'allò que volen exposar (que ni tan sols és notícia). I si no, fixeu-vos en aquest article d'avui:

"Marilyn era 'borderline'", diu el psicoanalista Michel Schneider

Com que m'ha sobtat molt que un psicoanalista "diagnostiqui" una cosa així a distància en un llibre de semi-ficció, he consultat una mica les fonts. La veritat és que "borderline" no ho diu per enlloc, en la ressenya del llibre en què es basa la suposada notícia. I si no, consulteu el resum de la pròpia editorial:

Últimas sesiones con Marilyn

No sé si la tal Imma Fernández que signa l'article sap què vol dir "borderline". Tampoc sé si s'ha llegit el llibre (jo no) i només s'ha quedat amb aquesta única paraula de tot (i que és molt més sucós) el que s'hi apunta en el relat. El que sí sé és que m'ha semblat una veritable indecència com a titular. Un cop més un exemple de l'impresentable estil de "periodistes" sense escrúpols.

Si us plau, respecteu una mica la integritat dels mites.