Rent-a-chair

Art modern

2011-11-08T11:00:00.000-08:00

Què hi fa, que el gremi de les netejadores sigui un enemic acèrrim de l'art modern? Van atacar el 2004 i ho han tornat a fer el 2011.

Una dona de la neteja de la Tate Gallery llança una obra d'art en confondre-la amb escombraries

Una netejadora destrueix una obra d'art al voler netejar-la

Se non 'e vero...

2011-03-15T03:41:00.000-07:00

Quan pensàvem que la Humanitat no podia ser més absurda:

Condenada a muerte una lengua indígena mexicana con sus dos únicos hablantes enemistados

Una bona ensarronada

2009-09-22T03:35:00.000-07:00

De com l'odi i la ràbia fan perdre bous i esquelles, abandonant qualsevol mínim criteri de rigorositat professional o d'objectivitat periodística. Si és que no canviaran mai...

http://www.abc.es/20090920/nacional-terrorismo/garzon-permite-homenajes-presos-20090920.html

Fins quan?!

2009-05-19T01:59:00.000-07:00

Poca broma, ara. Aquesta és seriosa.

Fins quan els governs suposadament seriosos del món permetran aquesta salvatjada que és el règim militar de Birmània?? És una vergonya de la humanitat que això continuï sense que s'hi faci res. Una barbàrie que està perfectament personificada en la brillant figura de Aung San Suu Kyi.

Després de la inhumana massacre del 88, i de la vergonyant anul·lació de les eleccions del 90 que va guanyar amb tota claredat i justícia el partit d'aquesta birmanesa de 63 anys, el país viu immers en una dictadura pròpia d'altres èpoques que té la població sotmesa sota el terror i la tortura. I no fem res!

Acusada d'unes bajanades impresentables (haver-se casat amb un britànic!), Suu Kyi, filla d'un dels principals herois de la història birmanesa, el general Aung San, artífex de la independència moderna, va ser confinada a un increïble arrest domiciliari que ja dura 19 anys, amb poques i breus interrupcions. En aquest temps, la seva veu i la seva figura s'han alçat fermes i netes, amb l'oposició no-violenta a les amenaces, assetjaments i prohibicions de què ha estat víctima, i que no tenen nom.

Malgrat alguns tímids gestos de la "comunitat internacional", com un embargament i sancions irreals, la concessió del Premi Nobel de la Pau, o alguna queixa (amb la boca petita) per part de Solana aquest mateix matí... l'impresentable règim birmanès segueix fent la seva absoluta voluntat. Tot a costa d'un dels pobles més pobres i maltractats del món. Explotats i oprimits fins a l'extenuació.

Ara s'han empescat un judici per un suposat trencament de les condicions de l'arrest domiciliari. I a Suu Kyi l'han tancat a la presó d'Insein. Potser algun dia us explicaré la història d'aquesta presó, que vaig intentar visitar sense èxit el 1996, i on de poc no hi acabo pres jo mateix! La relació de torures, morts, episodis absolutament abjectes i escabrosos que ha vist aquell complexe és esfereïdora. Crec que s'ha de patir amb raó per la seguretat de Suu Kyi, ara mateix.

En fi, que assistirem preocupats i indignats al mateix temps per aquesta humiliació de la pròpia Humanitat, un judici d'opereta on, de moment, ja hi han negat l'entrada dels diplomàtics de França, Alemanya, Itàlia i Austràlia que han intentat assistir-hi. Diuen que l'interès de la Junta Militar és allargar-lo fins a les eleccions (una farsa més) del 2010, perquè no molesti. Però també diuen que, com l'arrest domiciliari acabava a finals d'aquest mes, això és només una excusa per allargar-lo uns quants anys més.

El cas és que ara, la seguretat i la vida d'aquesta dona valenta i íntegra, representant legítima del poble birmanès, corren un risc molt real. Insein és "el forat de l'Infern més fosc de Birmània", segons algú el va batejar.

Demencial. Vergonyós.

Spanish Nightmare

2009-05-14T00:05:00.000-07:00

Fet i fet, ahir es va complir un dels pitjors temors dels nacionalistes espanyols: la final de futbol espanyola per excel·lència (abans del Generalísimo i ara del Borbó), era copada per dos equips, dues aficions, que van voler demostrar que poc se'n senten, d'espanyols. Ho van fer saber amb l'exhibició de símbols propis (he llegit comentaris messetaris lamentant-se que no hi havia cap bandera espanyola a la grada), i amb la xiulada als aliens (Rei i himne). I la televisió pública d'ells (ei, que també paguem nosaltres!) va obviar tota consideració democràtica i professional (on s'ha vist que uns periodistes intentin amagar la realitat enlloc de voler fer-la conèixer?!) i va censurar sense embuts la reacció de la gran majoria de persones presents a Mestalla.

I ara diuen: si no volen jugar les competicions espanyoles, que se'n vagin al Congo! I dó! Però si són ells, qui no ens deixen marxar!! I tornen a dir: quina manca de respecte, xiular un himne! I no recorden les recents xiulades als himnes de Turquia i de França en sengles partits de la selecció... espanyola.

En fi, no ho he madurat prou, però d'una banda, em sembla que no està massa bé xiular himnes d'altri; més que res, perquè no m'agradaria que ho fessin amb el meu. Però d'altra, crec que hi ha d'haver llibertat d'expressió, sobretot per poder denunciar els abusos i la intolerància dels qui ens volen uniformitzar, dels qui volen que siguem com ells, tant si ens agrada com si no. L'himne espanyol (aquella marxa militar "de Granaderos") era present provant de representar tots els que eren allà, tant li fa el que pensin, el que sentin o el que desitgin. Per tant, el rebuig era esperable.

Potser s'hauria de recuperar aquell esperit de La Crida, que feia aquelles accions de protesta espectaculars. O potser no, per no semblar una pallassadeta simpàtica i prou. Potser ens cal alguna acció més seriosa i contundent, definitiva. Potser...

De moment, deixem-los sense títols de futbol ;-)

Ja no tenim crosta!! (o la Jornada de Reflexió)

2009-02-28T07:12:00.000-08:00

Visca, visca!!! Ens hem lliurat de la crosta!!
Fa una mica més d'un any, un alt càrrec del PSOE-PSC s'encarregava d'avisar-nos que s'havia de treure la crosta nacionalista dels mitjans públics. Després va caure en Bassas, etc, etc.
Bé, doncs, avui em sento alleugerit. Ja estem sense crosta!!
És dissabte, i acabo de veure el telenotícies migdia. Doncs resulta que han començat, i s'han passat... 14 minuts!!! parlant de la jornada de reflexió de les eleccions del País Basc i de Galícia, que són demà. Evidentment, no tinc res (només faltaria) en contra d'aquests pobles germans, però en unes notícies de Catalunya, en unes notícies elaborades en clau de Catalunya, aquestes eleccions no tenen la més mínima transcendència! De debò!! Ni hi guanyem ni hi perdem res!!! I ells, els responsables de les notícies de Catalunya, que ho paguem tots, cal dir-ho, es munten un dispositiu enorme, envien equips especials, fan sondejos a peu d'urna, ens han ensenyat com estan passant la jornada els caps de llista de les dues eleccions (uns fan footing, els altres han rebut els fills que venen de Madrit, algun altre ha anat a veure el poblet d'on era alcalde...), ens han fet la previsió del temps que farà demà... allà! I per acabar-ho d'adobar, en la publicitat endogàmica que fan a l'intermig, ens ensenyen ben cofois que demà en faran un especial de tot el dia, al Canal 33, amb un seguiment amplíssim, previsions, declaracions, les tonteries que succeeixin, la seguretat... i els primers resultats en directe en "l'apassionant nit electoral", amb les valoracions dels "experts" de torn (de cada partit, és clar)!!
Ara em direu... INGENU!! "Clar que ens hi juguem alguna cosa. Tot està relacionat".
I jo us dic: "NO!!!". Als únics que els interessa aquest tema és als partits d'obediència, de dependència" espanyola (especialment el PSOE-PSC i el PP). Per veure la correlació de forces, com segueix, si uns pugen o baixen, si els altres estan tocats... Però a casa nostra, res de res!!!
Fantàstic, senyors responsables del tripartit (sí, uns per fer-ho i altres per deixar-ho fer). Ja tenim unes Notícies PLENAMENT ESPANYOLES! Només es diferencien amb les cadenes estatals pel fet d'estar transmeses en català (un català pobríssim, d'altra banda), però la mentalitat és la mateixa. Fins i tot, no sé si us hi heu fixat però ara als esports, després de parlar del Barça i alguns cops de l'Espanyol (mai del Girona, per exemple), SEMPRE parlen del Madrit: que si han entrenat bé, que si han fet declaracions...
Moltíssimes gràcies, doncs, senyors/es del PSOE-PSC. Ho heu aconseguit.
(Cap als altres): cap on ens hem de refugiar, ara?

Batman surt de l'armari (o El País - Incultura)

2009-02-18T00:04:00.000-08:00

Com han canviat les coses!!

Batman vindrà a Barcelona a solucinar alguns problemes. Segurament, com a garant de la llei i la justícia, perseguirà el castellà... i això que ja està prou perseguit!

Però avui m'ha sorprès aquesta "notícia" per una altra cosa: resulta que Batman, icona i emblema tradicional (junt amb Superman, és clar) de la ínclita macroeditorial americana DC Comics, ara és un superheroi... de la Marvel!!!

Un trànsfuga, això és el que és! Com en Carles Puyol, que es deu haver convertit en el nou capità del Reial Madrit, o Fidel Castro que és el nou Secretari del Tresor nordamericà. Si ens en queden, per veure, de coses encara...

Bé, ara més seriosament. Cóm un mitjà com El País demostra una incultura tan tremenda? És culpa de la crisi? Crec que recentment han fet una enorme retallada de plantilla sota el nom de "reestructuració de l'àrea audiovisual", o alguna cosa així. I aquí en teniu els resultats. Publiquen un articlet, que no signa ningú, sinó que posa "AGENCIAS", amb una cagarada tan grossa. O és que algú els l'ha colada a l'estil Wyoming? (Per cert, la mateixa notícia, publicada per El Periódico, i signada per en Ramon Vendrell, és d'allò més correcta i documentada).

Començo a estar-ne tip, de la gent que escriu en mitjans de comunicació i que no tenen ni idea del que estan posant. I és que no estem parlant de coses serioses: imagineu com deuen d'estar manipulades, malinformades i ignorades les grans guerres, massacres, misèries, tragèdies, etc., que succeeixen diàriament arreu del món. Fa feredat pensar-ho.
________

PS: per si algú no sap del que parlo, DC Comics i Marvel són dues editorials de còmics americanes rivals, enfrontades des de fa dècades (tot i que han fet algunes col·laboracions), l'una és la gran competència de l'altra. Cadascuna té els seus propis universos poblats de superherois: com ja he dit, DC té els emblemàtics Superman o Batman, per exemple; de Marvel són Captain America, Spiderman, X-Men, etc. De primer de primària.

Atracadors atracats

2009-02-12T14:05:00.001-08:00

He llegit que el PP a Catalunya (no "de" Catalunya) s'ha afanyat a exigir rectificació a TV3 per l'emissió d'aquest gag a l'APM d'abans d'ahir:

A mi em va semblar una mica fort, la veritat, però més fort m'ha semblat que MAI aquest partit hagi demanat cap rectificació a cap emissora de TV o ràdio, ni diaris o revistes, que, des de l'Estat veí ens insulten i amenacen cada dia als catalans.

MAI

Tics

2009-02-05T23:30:00.000-08:00

De cosetes trobades per les espanyes "democràtiques"... (sense comentaris, meus, al menys).

Per cert, si no us hi heu fixat, vegeu com a la primera foto han substituït la paraula original (Caudillo), per la de "Rey". Canvia el mot, no el concepte.

El Gran Wyoming

2009-02-03T00:14:00.000-08:00

Per tema d'horaris, i a faute de mieux, solo mirar molts cops el programa de La Sexta "El Intermedio", que comença El Gran Wyoming amb una de les seves frases enginyoses: "Ya conocen las noticias. Ahora les contaremos la verdad".

Tot i que el format del programa ja comença a grinyolar una mica, alguna de les col·laboradores ja estan una mica massa vistes i no donen per gaire més (llegeixi's Usun Yun), o alguna de les situacions resulten cansines per repetides (l'assetjament amorós a Tais Villas), el cert és que és un espai amb certa frescor, graciós, crític amb una mica de mala llet, uns minivídeos divertidíssims i, sobretot, que sap riure's d'ell mateix, cosa que li dóna una gran força i invulnerabilitat. Fins i tot tenien (el trobo a faltar) un espai setmanal on recollien els insults més grollers i ferotges que li dirigien al Wyoming ("Todo sobre mi madre", es deia), sense intentar mai rebatre'ls sinó portar-los a l'extrem de l'absurd.

La seva ideologia esquerrana (de la que ells mateixos se'n riuen) ha fet que s'hagin convertit en una de les dianes preferides dels mitjans més conservadors. Però tenen la gran dificultat que ell mateix és qui se'n riu del seu suposat suport a Zapatero, o de les esbiaixades crítiques a l'Església Catòlica, ja que ningú li pot retreure que se'n riu igualment de les creences islàmiques (cosa que gairebé ningú més no és capaç de fer, per cert).

La qüestió és que ahir ens van proporcionar un dels millors moments de la televisió dels últims temps. Resumeixo: fa temps que es critiquen mútuament amb un programa del canal "Intereconomía". Bé, aquests els insulten i ells, de forma intel·ligent, eleven els insults a la màxima expressió fins arribar a l'absurd. Doncs es veu que "algú" va filmar amb una càmera oculta (com d'un mòbil) una enorme bronca del Wyoming a una pobre becària, on la menyspreava i li deia de tot. "Algú" ho va penjar al Youtube. I els d'Intereconomía, llestos ells, ho van presentar com una "exclusiva mundial" (!) per tal de demostrar la mena de gentussa que és el Wyoming. Doncs aquest, d'una forma increïblement astuta, ahir va demostrar que TOT VA SER UN MUNTATGE!! Van deixar per terra la professionalitat dels periodistes d'aquell programa conservador, ja que en cap moment es van preocupar de saber la veracitat, autoria, autenticitat d'aquella filmació, ni van contrastar cap informació amb ningú. Hi van caure de quatre potes, vet-ho aquí.

No sé com respondran, però ho tenen magre. L'engany va ser molt evident i n'hi ha per posar-se vermell. Li diran de tot, intentaran desprestigiar-lo, etc., però l'enginy del Wyoming ens ha deixat un altre moment impagable. Gràcies, va valdre la pena.

Quants?

2009-01-25T04:42:00.000-08:00

Vaig llegir l'altre dia a El Punt (més o menys):
"Les comarques gironines només creixeran de 130.000 persones fins el 2018".

Bé, com a titular, no està malament: no informen, sinó que opinen. Què vol dir aquest "només"??

Que no en som prous? Una demarcació que no arriba al milió d'habitants, on vol arribar? Amb totes les destrosses que s'han fet al litoral, amb la deslocalització de les empreses, amb la davallada previsible del "sol i platja", amb la despoblació de les comarques rurals... Què n'hem de fer, de tanta gent?

No sé si esteu al corrent de les teories del decreixement, però hi estic força d'acord. No crec que sigui possible, i certament no ho veig desitjable, un creixement il·limitat, desenfrenat, com més gran millor. Tot i que sigui sostenible. Per què no esmercem esforços a millorar la qualitat de vida de tots plegats, en comptes de fer-nos més grans? Quantitat no vol dir qualitat, ni en demografia!

Només 130.000 més en 10 anys? Ni parlar-ne!

Fins els nassos

2009-01-24T02:45:00.000-08:00

Moltes gràcies al geni d'en Forges.

Alsa, Madrit!

2009-01-15T14:14:00.000-08:00

Si lloguessim cadires pel que està passant a la Casa Blanca (ei, la de la Meseta, no la de Washington), segur que ens les treien de les mans i ens feiem d'or.

Ningú podia imaginar-se a quin nivell de patetisme podien arribar en aquella entitat que es vanta contínuament de ser tant "cabalerosa": tots els dirigents que ha tingut en les darreres dècades han estat uns bons exemples d'allò que s'anomena "vergonya aliena". Ens l'han proporcionada a cabassos. Certament, aquest d'ara està batent tots els rècords: va accedir a la poltrona amb unes eleccions fraudulentes, com només ho poden ser allà en ple s.XXI; ha anat prometent cada any els fitxatges de les millors figures del futbol mundial, i no n'ha pogut fer ni un; això sí, ha gastat una quantitat de milions que tomba d'esquena (milions que no tenen, d'altra banda), en jugadors mediocres, conformant una plantilla poc competitiva i desequilibrada; ha comès patinades sonades en declaracions contra els seus propis jugadors; li han saltat escàndols per despeses personals carregades a targetes del club... Però això que passa ara no té comparació: un diari "esportiu" (del que m'estalviaré el nom), ha destapat una escandalosa manipulació de la darrera assemblea de socis que, inicialment, pintava molt malament. Sembla que això finalment el portarà demà mateix a la dimissió.

No obstant, em sorprèn abastament una qüestió: aquest paio és tonto o ho fa veure? Quan en Pedrojota engega des dels seus mitjans una campanya d'aquestes característiques, has de saber com anirà: primer, deixa anar la bomba; si ets tan ruc de desmentir-la, l'endemà et treu noves proves que et deixen en ridícul; i si encara persisteixes en "jurar por mi honor" que no sabies res, et posen encara més vermell ensenyant les proves de que menteixes descaradament. Que no ho veia venir, aquest presidentet? Com és que surt a fer rodes de premsa tan patètiques? Que no l'avisen? De qui s'envolta? Tant "catetos", són?

Evidentment, a mi tant me fa. Cap pena, us ho asseguro. Però em queda un neguit. En Pedrojota no munta una campanya d'"acoso i derribo" com aquesta per que sí, només pel gust de fer justícia. L'indesitjable aquest ho fa amb interessos molt concrets. I ara, vés a saber aliat a quin "senyor" ha començat aquesta guerra per afavorir l'accés d'algú a la presidència del club de Chamartín. Fa patir.

I com que no és moment de fer caure encara en Mariano del carrer Gènova, fins que una nova derrota electoral faciliti l'ascens de l'Esperanza o el retorn d'en Josemari, i tampoc no li seria rentable ara mateix un atac frontal al senyor de la cella i l'"apoyaré", doncs el bo d'en Pedrojota s'ocupa en fer la feina bruta a algun potentat que vol moure els fils de les influències més importants de l'Estat des del palco del Bernabéu aplanant-li l'ascensió. Com ho va fer en Floren. Ara és el moment. Ve-t'ho aquí.

De moment, però, agafeu una cadira i gaudiu de l'espectacle. Trigarem anys a tenir-ne un altre de tant divertit.

Jurisprudència (caram, els brasileros!)

2009-01-13T00:40:00.000-08:00

M'ha arribat aquest retall de diari del Brasil on es comenta una curiosa sentència que encara no hem tingut el gust (amb perdó) de veure per aquí. Té conya (amb perdó) la cosa!

Resulta que un paio que havia organitzat una sessió orgiàstica amb la seva dona i alguns amics, va presentar una denúncia perquè, a mitja orgia, aprofitant que havia abusat dels plaers de Baccus (és a dir, anava trompa, havia agafat un gat o un piano, com volgueu), un "amic" seu se'n va aprofitar i... el va conèixer més profundament del que ell esperava!!

L'agredit va considerar que això no era el que tocava (!) i ho va denunciar. Però vet aquí que el sr. Jutge (chapeau!), en un curiós atac de sentit comú (i de pudor moral, tot s'ha de dir), li va venir a dir que qui no vulgui pols que no vagi a l'era, que una orgia és una orgia a les verdes i a les madures (amb perdó) i que si ha de tenir, només té una regla: tot s'hi val!

Us deixo el retall de diari perquè rigueu una mica. No té pèrdua!!!

Anar tirant...

2008-12-17T23:41:00.000-08:00

No guanyem per disgustos:

Swiss Air retira el catalán de sus vuelos

Primer de tot: quines són aquestes "reiterades" queixes? Són d'aquest únic senyor que "reiteradament" s'ha queixat que existeixi un idioma (perdó: dialecte de segona) sobre la terra i, per tant, caldria eliminar-lo definitivament? O es tracta d'una queixa global, general, irresistible, del gruix de clients de Swiss Air? Segurament aquesta companyia havia posat el català en la megafonia perquè els seus usuaris eren de... Albacete. Això no pot ser!!

Segon: Què farà el nostre excels govern per retornar a la legalitat? Legalitat que sovint es passen per on els sembla moltes altres empreses. Legalitat que representa legitimitat, democràcia... Ah, no! Això són paraules que només pertanyen als ubèrrims defensors de la immaculada i intocable Carta Magna espanyola! En bona hora van descobrir aquestes paraules els messetaris!!

Tercer: Potser serà bona la polèmica. Com més s'internacionalitzin els conflictes que ells intenten colgar sota tones d'insults, pressions, ilegalitats i menyspreu derivat d'una barreja d'ignorància i odi, potser més gent s'adonarà de la injustícia que patim fa tant, tant, temps...

Au, salut!

El clàssic

2008-12-14T12:00:00.001-08:00

Heu llegit els immarcesibles diaris esportius (per dir alguna cosa) de la capital del reino?

Que si "con la cabeza alta", que si "baño táctico", que si per culpa de l'àrbitre no van guanyar (només hi va haver una sola ocasió de gol en tot el partit, la de la bestiola d'en Drenthe, sabeu?), que si el "duro" Márquez (de debó!) l'haurien d'haver expulsat, que si ha tornat "el mejor portero del mundo", que si "el gran capitán" va fer un partit maravellós, que si hagués jugat només en Robben haurien guanyat segur, que si queda molta lliga i això és el renaixement...

I no diuen res de: les duríssimes entrades a Messi que l'àrbitre es va empassar, tal com li havien dit que fés; el penalty-expulsió de Ramos per una jugada de bàsquet; les mooooltes parades de Casillas, que els va tornar a salvar d'una golejada; de que no van passar pràcticament de mig camp, que s'ho van jugar tot a un possible contraatac, com un equip petitet, petitet...

Renoi, quines ulleres porten posades!!

Sorprèn que sorprengui....

2008-11-08T02:24:00.000-08:00

El Supremo avala la denominación académica de catalán para el valenciano.

Qualsevol catalanoparlant sap de què parlo (mai millor dit). El dia que els blaveros valencians van començar la campanya per fer creure que el valencià era una llengua diferent del català, la racionalitat i la intel·ligència d'aquest país va fer un pas enrere. S'ofèn al sentit comú, a la veritat i a l'experiència de qualsevol catalanoparlant, evidentment.

Malgrat tot, aquesta campanya va calar entre un sector de població frisós d'espanyolisme, imbuït d'enveja malsana contra els catalans, que va ser aprofitat pels sistemes polítics més indesitjables per atiar el foc de la rancúnia (caram, quin paràgraf!). Així, dos països germans que haurien d'estar units contra les pressions que malden per fer-los desaparèixer, acaben enfrontats per qüestions ridícules sense cap mena de sentit. Una d'aquestes és la llengua.

És evident que el valencià és una varietat dialectal del català occidental, una evidència científica simplíssima, però, noi!, els polítics s'atribueixen la potestat de legislar contra la ciència o la història. I així ens va.

Ara el Suprem espanyol (qui ho havia de dir!) els torna a treure la raó, una raó que no han tingut mai. Però ells seguiran. I de ben segur que escenificaran protestes més o menys grotesques contra aquesta decisió. I seguirem embrancats en la discussió bizantina, mentre l'objectiu últim de l'imperialisme espanyolista segueix el seu camí quan ens té distrets amb aquesta qüestió.

A mi, sincerament, em fan patir molt els valencians que segueixen lluitant per la realitat del país, per impedir que els blaveros trenquin tots els lligams amb els germans del nord, donant la cara per gent que només vol destruir per suplantar una història i una realitat cultural. Ho tenen magre, la veritat. Des d'aquí, tot l'afecte...

Va de castes

2008-10-15T01:52:00.000-07:00

Navegant per la xarxa, no solo mirar els anuncis, perquè si no et pots trobar perles com aquesta (ah, i recordo que som al S.XXI):

(Per a qui no domini l'anglès, vé a dir: "bharatmatrimony.com; els casaments són per sempre. Troba una parella de la teva casta. Registra't ara"

I les altres?

2008-10-13T13:26:00.000-07:00

El dubte no em deixa dormir...

No és que em demani com algú va ser capaç d'editar un disc així, no.
El que em té corprès és pensar... si aquestes són "The very best",
COM DEVIEN SER LES ALTRES??!!

De debò era al Japó?

2008-10-07T23:42:00.001-07:00

Sabut és que al Japó s'hi pot trobar de tot. Però de vegades, es passen un pèl:

Paella...

Xurros...

Crema Catalana...

Ara bé, ells coneixen perfectament els espanyols. Per això, l'únic rètol en castellà que podeu trobar a Kyoto és aquest:

Lapsus [linguae]

2008-10-07T13:31:00.000-07:00

Deia Freud que els lapsus no són casuals, simples equivocacions. Tots tenen un trasfons, més o menys inconscient.

Ara bé, què devia estar pensant aquest individu quan va dir això? Fins a on arriba el seu no-nacionalisme? Com els afecta tan temps d'identificar-se com "Espanya"?

"No ha sido una jornada buena para los equipos españoles" (quan es referia a la golejada del Barça contra l'Atlético i a l'empat de l'Espanyol a can Madrit).

No ho sé, no ho entenc... Algú m'ho pot explicar?

Rectificació

2008-10-02T14:24:00.000-07:00

Sóc un cretí. Em vaig riure sense misericòrdia fa un any d'aquells que duien xancletes amb mitjons... (Fred de peus). Però mai havia arribat a imaginar-me que els japonesos... JA HO TENIEN SOLUCIONAT!!!

Curiositats nipones

2008-10-02T05:43:00.000-07:00

A nosaltres, els occidentals, ens sorprenen moltes coses quan visitem el Japó. És ben cert que es tracta d’una altra cultura, d’una forma molt diferent d’entendre el món, de costums, creences i tradicions ancestrals que es reflexen en la vida quotidiana i en l’entorn que ells mateixos han anat bastint al llarg de molts segles.

Us faig cinc cèntims d’alguns detalls que poden semblar superficials però que tenen relació amb aquesta forma de ser tan diferent de la nostra, que accentuen el contrast entre els nostres móns:

L’ordre absolut. Els japonesos no entenen un món que pugui estar desordenat, així com la imprevisió i la improvització. Això és especialment evident quan et trobes en un carrer o lloc públic amb milers de persones i en cap moment tens sensació d’angoixa. A les voreres i andanes està marcat on s’han de fer les cues, què està prohibit, etc. A les escales mecàniques, tothom es posa a la banda esquerra, deixant la dreta lliure per a qui tingui pressa.

La distància física. El contacte personal està poc menys que proscrit de les relacions humanes, deixant-ne de banda les més íntimes i familiars. En les reunions de negocis, és primordial el lliurament mutu de targetes de visita, que s’han de llegir i, tot seguit, reverenciar de forma molt explícita el contertuli.

L’extrema educació i respecte per l’altre. Això passa per sobre de tot. És impensable una descortesia, i menys cap a un nouvingut. Evidentment, aquest respecte és progressivament superior cap a les capes més altes de la jerarquia social, ja sigui en els negocis, el rang social o bé l’escala d’edats, fortament respectada. No es pot molestar els altres; per això està prohibit que soni o parlar pel mòbil quan estàs en un lloc públic.

L’aprofitament del temps. Quan un japonès viatja en tren o metro, immediatament es posa a fer alguna cosa: remenar el mòbil, llegir un llibre o ... dormir!

La imatge personal. Anar de shopping no és només una gran afició, sinó gairebé una necessitat, ja que els/les japonesos/es cuiden extremadament la pròpia imatge, el que es nota en el calçat (sempre nou), les camises blanques dels homes, els complements de les dones...

Aficions: a banda de les mateixes que tenim per aquí, allà són molt aficionats al karaoke, encara que darrerament s’ha convertit en una mena d’esbarjo individual, practicat en petits despatxets amb llums de discoteca on un balla i canta tot sol, amb una pantalla on es pot veure ell mateix. Evidentment, el manga gaudeix d’un graó superior d’acceptació que el nostre poc valorat còmic, i n’hi ha enormes botigues senceres.

Les tasses de vàter electròniques. Una mena de comandaments al costat de les tasses de vàter t’ajuden a escalfar el seient i a regular la pressió i temperatura del rajoliu d’aigua que et netejarà els racons més amagats de la teva anatomia.

Sense ridícul. El poc sentit de la vergonya que tenen fa que adoptin postures ridícules cada cop que es fan fotos davant un monument. I se’n fan moltes! És admirable la capacitat de riure’s d’ells mateixos.

Els menús. En els nombrosíssims restaurants de tot tipus que hi ha al Japó, conscients de les dificultats del seu idioma per als forans, s’està posant de moda posar a l’aparador reproduccions dels plats que serveixen. Però reproduccions exactes i perfectes... en plàstic! Així, pots triar ràpidament per la vista allò que et vingui més de gust. Fantàstic.

Evidentment, moltes més coses ens sorprenen simplement per la diferència, però en general és un país que fa agradable l’estada d’aquell que el visita.

El preu de tot plegat

2008-09-16T03:31:00.000-07:00

Diu la dita que tothom té un preu. No sé si és veritat, encara que m'inclino a creure que no.

Però, vet'ho aquí, si alguna vegada us havíeu preguntat quin és el preu del botiflerisme, ara en tenim la resposta (a preu actualitzat, perquè històricament ja n'havíem tingut molts més exemples):

Esperanza Aguirre fitxa Albert Boadella per al seu teatre estrella

Desperta, ferro!

2008-08-11T03:17:00.000-07:00

Ara ens trobem això:

De la Vega acusa Montilla de caure en "excessos verbals"

Us recordeu, president Montilla, d'allò de "Fets, no paraules"? Eren només paraules, o seran "fets"?

Simpsonitzem l'economia!

2008-08-07T23:15:00.000-07:00

Simplement genial!

El Periódico es fa ressó avui d'aquesta moneda trobada per un quiosquer d'Avilés (Astúries). Tant li fa si algú la hi va col·locar o el bon senyor tenia ganes de sortir a la premsa (xorra), però m'ha fet venir al cap que, en una època dominada per les tràgiques notícies econòmiques tant a nivell macro com micro, en què els catalans estem fent el ridícul com sempre reclamant que es compleixi una Llei Orgànica (llegeixi's Estatutet d'Autonomia de Catalunya) que ja va ser menystinguda, reduïda i trepitjada per tothom abans d'aprovar-la, sense cap voluntat de complir-la quan toqués (i toca demà, oi?), etc., etc... doncs va algú i simbolitza tota la situació amb aquesta creació.

Vinga, Homer, a veure si en fas alguna de les teves per acabar de rebentar-ho tot!

Cata...CROC!

2008-08-07T00:23:00.000-07:00

De debó, estic un xic desorientat.

Resulta que d'uns mesos cap aquí ens ha arribat una moda americana que ara ja és força extesa: els crocs. Per qui nop sàpiga què són, es tracta d'aquella mena d'esclops de plàstic (un plàstic tou i flexible, gairebé semblen de cautxú), amb tot de foradets i que poden ser de qualsevol color imaginable, però preferiblement liles, roses, vermells...

És clar: han de ser còmodes en segons quines circumstàncies, es poden mullar sense problema, es posen i es treuen sense dificultat (cosa molt apropiada per als nens)... Però també tenen la seva part negativa: en segons quines altres circumstàncies han de ser incòmodes, ja que poden sortir dels peus fàcilment (us imagineu que heu de córrer o pujar per un camí costerut?), segurament (no ho he comprovat) han de fer un tuf considerable, ja que des de petitet vaig aprendre que les soles de goma, a més de fer molta calor, provocaven una pudor terrible, i, sobretot... ÉS QUE SÓN MOLT LLETJOS!!!

Ho desconeixia (tot i que m'ho podia haver imaginat), però per aquests móns de Déu (ei, sigui el Déu que sigui, no ens posem llepafils, ara) ja han sortit moviments (encara que minúsculs) que rebutgen frontalment aquesta nova moda. Tracten als que en porten de tot l'imaginable, començant, és clar, de pallassos. Guaiteu-ne un:

http://ihatecrocsblog.blogspot.com/

Bé, suposo que cal reivindicar el dret de tothom a vestir com vulgui, de cap a peus. També allò tan suat (ho veieu com la suor acaba apareixent?) de que els gustos són molt personals, que allò que a mi em pot semblar lleig a un altre li semblarà preciós, etc.

Bé, ja vaig fer fa temps un post sobre les xancletes amb mitjons (Fred de peus?), i ara abordo el tema dels Crocs. Potser pensareu que estic obsessionat per la moda. Doncs no, però crec que hi ha una cosa que es diu bon gust.

O ja no hi és? Tsc.

No perdem el cap!

2008-07-31T23:22:00.000-07:00

Qui deia que els canadencs són gent tranquil·la i amable?

Un pasajero decapita a otro en un autobús de Canadá

Bus passenger beheaded seat mate, witness says

Us recomano que llegiu tota la notícia fins el final. No té pèrdua (bé, per a algú, sí).

(La foto és de The Canadian Press, ja ho veieu)

Societat de consum

2008-07-28T02:56:00.000-07:00

Arrestat un dels principals "capos" de la Camorra napolitana mentre feia "shopping" en un centre comercial a prop de Roma: per que després digueu que la societat de consum no és perillosa...

Que si patatim, que si patatam...

2008-07-28T02:21:00.000-07:00

Astorat. És un estat d'ànim. Concretament és com he quedat al llegir la següent notícia:

Un jutge del Tribunal Superior d'Anglaterra i Gal·les resol que les Pringles no són patates fregides.

I dó! Què farem, ara?!

De fet, a mi sempre m'havia semblat extraordinària l'habilitat que tenien els de Can Pringles (Proctor & Gamble) per tallar totes les patates exactament iguales, amb la mateixa mida i el mateix color! I no tan sols això: la seva forma em recordava aquells problemes matemàtics (vaja, com una cinta de Moebius tridimensional destinada a ser processada per les secrecions gàstriques) que em feien brandar-les davant els ulls durant una estona (a l'estil de Hamlet, ja sabeu: "To be or not to be") abans de fotre'ls queixalada.

Ara, tot queda resolt. Ja no hi ha enigma. Ja no hi ha sorpresa. El món ha retornat a la vulgaritat. I la causa de tot ha estat un jutge, altre cop.

Pablos i Manifiestos

2008-07-06T00:04:00.000-07:00

M'inclino per creure que li han venut una moto, que no ha estat capaç de prendre perspectiva de les coses i que no ha estat massa conscient del que feia. Però, sí, m'ha sorprès (per no dir indignat) que en Pau Gasol hagi firmat els Manifiesto de suposats "intel·lectuals" (?) en defensa de la llengua castellana, que, com tothom sap, està greument amenaçada i en perill de desaparició.

O potser m'equivoco i ha estat per convicció, Don Pablo?

Ha caigut la crosta (Antoni Basses)

2008-06-27T03:31:00.000-07:00

Ja vaig avisar fa uns mesos que l'avís que el PSOE (altrament dit PSC per guradar les aparences) sobre la crosta nacionalista que s'havia de suprimir dels mitjans públics anava de debó. Aquests no amenacen debades.

Doncs ja està. Ha començat. Avui he sentit l'Antoni Basses despedint-se (amb tota l'elegància del món, això sí), de l'audiència del Catalunya Matí després de 14 temporades. "De manera sobtada", ha dit. "Per discrepàncies sobre el format amb la direcció de l'empresa", ha reconegut. "De forma no desitjada", s'ha dolgut. Però ja està fet.

Ara tindrem (tindran, perquè amb mi que no comptin) un Catalunya Matí diferent, ple de notícies sobre la corrupció a Marbella o la "boda" de Belén Esteban. Perquè és el que interessa a la gent, argumentaran. Perquè és més proper a la Catalunya "real", diran.

Doncs no. No convencen. Manen i prou. Desfan el país i prou. Ens anul·len i ja està. Cafè per a tots. Tots iguals i tal dia farà un any.

Gràcies, Antoni, per tot el que has fet. Tant de bo no es perdi en l'oblit.

Per excel·lència

2008-06-11T21:59:00.000-07:00

Ho vaig sentir ahir a les notícies d'una TV espanyola: "Vuelve Hulk, el superhéroe más verde; por su fuerza y capacidad de lucha, el superhéroe por excelencia!"

Renoi! D'on els han tret, aquests redactors?? Que Hulk és fort? Sí. Que és verd? Sí. Però...

Ara bé, si m'han de dir algun que sigui el superheroi per excel·lència, no me'n puc imaginar cap altre més allunyat d'això que el senyor Hulk. Només cal haver fullejat algun dels seus còmics. Hulk no té moral, no entra dintre dels seus esquemes ajudar la gent. Només es vol protegir, defensar, fugir, de la forma més primitiva possible, sense tenir en compte si en el procés algú resulta ferit. Una mena de bestiola, ve-t'ho aquí. Obvio aquells capítols de la sèrie on, després de molts anys i molts experiments, i suposo que perquè el personatge no donava gaire més de si, a algú se li va ocórrer dotar-lo d'intel·ligència i adscriure'l als Avengers, com també se'ls ha acudit canviar-li el color, la personalitat, etc. però aquest no era el Hulk de veritat, l'original.

Senyors redactorets dels diaris i televisions: deixeu-vos estar de frases tòpiques que col·loqueu a per tot i féu cas del que us van ensenyar a primer any de la facultat: per informar, primer heu d'informar-vos.

Per cert, si voleu un heroi per excel·lència, ni tan sols us serviria Spiderman: anéu a buscar Superman directament. De res.

Sense que serveixi de precedent...

2008-05-07T23:52:00.000-07:00

... em remeto a un post meu de no fa ni un mes.

http://rent-a-chair.blogspot.com/2008/03/el-bara.html

Prometo no tornar a fer-ho, però avui no hi havia més remei.

I ara, què?

La dona del Cèsar

2008-04-25T13:23:00.000-07:00

De tots és coneguda aquella vella dita llatina que diu que la dona del Cèsar no tan sols ha de ser honesta, sinó que també ho ha de semblar.

Doncs a mi se m'acut que el Papa e Roma no tan sols ha de ser bo, humil, dedicat al proïsme, de bon cor,... sinó que també ho ha de semblar.

N'esteu segurs?

RENFE a l'anglesa

2008-04-23T21:50:00.000-07:00

No sé ben bé si creure-m'ho, això...
Tan afecta les neurones haver estat Primer Ministre? O potser és la barra inherent a les Açores?

Un revisor enxampa Tony Blair en un tren sense bitllet ni diners per pagar la multa

El món és cada dia més estrany...

Així no s'hi val!

2008-04-23T04:38:00.000-07:00

Llegeixo això:

Spielberg, Lucas i Ford accepten no cobrar si el nou 'Indiana' fracassa

Home, doncs... què voleu que us digui! Jo també la faria, aquesta juguesca. Si, com diu la notícia, les altres parts de la sèrie han tret una recaptació de 750 milions de dòlars i en aquesta ocasió ells accepten que no cobraran fins que no se superin els 250... A més que, com que ja fa tants anys de la darrera que tothom té unes ganes boges d'una nova dosi d'Indy, i el morbo que provoca veure el "iaio" en acció... Premi assegurat!

Fa pudor

2008-04-19T13:56:00.000-07:00

Literalment.
Feia temps que no llegia una notícia tan absurda. Coses de El Periódico, és clar...

Perplexitat a Anglaterra davant una pudor sobtada arribada del continent

Lleis de la vida

2008-04-08T23:25:00.000-07:00

Tothom menteix. Però importa poc: ningú escolta
L’experiència és una cosa que no tens fins deprés d’haver-la necessitat (Llei d’Olivier)
Errar és humà, però és més humà culpar un altre (Llei de Jacob)
Qualsevol problema senzill es converteix en insalvable si fem les suficients reunions per discutir-lo
Els problemes no es creen ni es destrueixen, només es transformen (Llei de la persistència dels problemes)
Somriu... demà serà pitjor (principi de Murphy)
Qualsevol situació, per dolenta que sigui, és susceptible d’empitjorar
La llum al final del túnel vol dir que un tren et ve de cara
L’estupidesa de la teva acció és directament proporcional al número de persones que t’estiguin observant en aquell moment
Si mantens la calma quan tothom perd el cap, és que no te n’adones de la gravetat del problema
No importa què surti malament: sempre hi haurà algú que ja ho sabia (Llei d’Evans i Bjorn)
Ningú és tan lleig com la foto del seu Passaport (Llei d’Igor)
La durada d’un minut depèn de a quin costat de la porta del lavabo estiguis (Llei de la Relativitat del Temps)
No importa el que fas, només importa el que diguis que has fet i el que diguis que faràs
Cap home és una illa, excepte quan ha de pagar les factures

Però també hi ha les importants ...

Lleis del Joc de la Vida:

Vostè no pot guanyar
Vostè no pot empatar
Vostè no pot abandonar la partida

Qui és nacionalista?

2008-04-07T02:53:00.000-07:00

En el continu reforçament del nacionalisme espanyolista, un punt i apart són les redaccions d'esports dels mitjans de comunicació... espanyols. I si no, observeu la gran deriva que han fet darrerament, que han passat de glosar dia sí, dia també, les excel·lències del "gran" Fernando Alonso o l'espanyolíssim Rafa Nadal (n'hauríem de dir "Rafa Navidad"?), a silenciar els seus actuals fracassos (d'altra banda, perfectament naturals) i centrar-se en altres objectius: ara l'important és la Premier, la primera divisió de futbol anglesa!! I tot, per què? Doncs perquè allà hi treballen gent com Rafa Benítez, Juande Ramos, Fernando Torres o els espanyolíssims Xabi Alonso o Cesc (Kcés)Fàbregas.

Així, doncs, la Premier s'ha convertit a la Fe de l'espanyolisme, reconeixent la gran superioritat de la Raza, i tots els ets i uts de la Lliga Anglesa han de ser seguits com a propis per l'afició espanyola. Estan arribant a esgotar els epítets hispànics. Tot sigui per la causa!

És molt divertit de veure. Seguiu-ho, siusplau...

Impresentable!

2008-04-04T01:05:00.000-07:00

Aquests d'El Periódico no sé on han estudiat periodisme, o bé on tenen desada l'ètica professional (dic desada perquè és evident que no la fan servir).

Amb tal de fer un titular explosiu no dubten a manipular, tergiversar, treure de context o simplement mentir sobre el contingut real d'allò que volen exposar (que ni tan sols és notícia). I si no, fixeu-vos en aquest article d'avui:

"Marilyn era 'borderline'", diu el psicoanalista Michel Schneider

Com que m'ha sobtat molt que un psicoanalista "diagnostiqui" una cosa així a distància en un llibre de semi-ficció, he consultat una mica les fonts. La veritat és que "borderline" no ho diu per enlloc, en la ressenya del llibre en què es basa la suposada notícia. I si no, consulteu el resum de la pròpia editorial:

Últimas sesiones con Marilyn

No sé si la tal Imma Fernández que signa l'article sap què vol dir "borderline". Tampoc sé si s'ha llegit el llibre (jo no) i només s'ha quedat amb aquesta única paraula de tot (i que és molt més sucós) el que s'hi apunta en el relat. El que sí sé és que m'ha semblat una veritable indecència com a titular. Un cop més un exemple de l'impresentable estil de "periodistes" sense escrúpols.

Si us plau, respecteu una mica la integritat dels mites.

El Barça

2008-03-31T02:54:00.000-07:00

En aquest cas no és que n'hi hagi per llogar-hi cadires: és que ja les lloguen!!

El que està passant amb el Barça des de fa un any i mig no té nom. La desídia imperant i el fet que ens prenguin per imbècils fa que creixi la indignació de tot un país (bé, de quasi tot). Com es pot consentir aquesta vergonya que estem vivint?

Uns quants noiets que han destacat en el "noble esport" del futbol (és a dir, en una habilitat psicomotora aplicada al domini d'una pilota i a unes normes de treball en equip en un espai determinat), instal·lats a l'èlit mundial pel que fa a feina i sou, a reconeixement públic i avantatges en tots els sentits (conèixer món, possibilitats de negocis, etc, etc), són voluntàriament i, segurament, de forma poc conscient, els dipositaris de la il·lusió col·lectiva d'una grandíssima afició, milions de persones que, arreu del món els segueixen com badocs. A causa d'aquesta identificació, d'aquesta delegació de la identitat col·lectiva (identitat social molt emergent contraposada a d'altres col·lectius similars però rivals), tot el que aquesta colla de privilegiats fa o deixa de fer, i no tan sols al terreny de joc sinó també en la seva vida privada (ja que això afecta el rendiment físic i de concentració), tot això, dèiem, és analitzat fins a l'últim detall, se'n consumenixen les fotografies i estadístiques simplíssimes però efectives, les suposades o intuïdes relacions entre ells, etc.

Però hi ha una cosa que encara hores d'ara em sorprèn: com podem seguir llegint les declaracions absurdes (per banals) d'aquests homenets? Intentaré fer properament un post sobre la qüestió, que em té realment astorat.

El fet és que ells, amb els seus quatre tòpics (que el ensenyen tot just arribar a la plantilla), s'han de defensar de l'indefensable, i tot sense posar-se vermells ni deixar translluir les emocions que tots, segurament, els agrairíem que deixessin anar de forma més natural.

Ara bé: com és que aquesta vintena de nois, escollits a base d'un sofisticat sistema de detecció, anàlisi, informes tècnics i grans despeses econòmiques, no estiguin a l'alçada de la suposada èlit que representen? El problema és que no estem parlant d'un dia en què l'atzar fa que tot surti malament, sinó de gairebé dos anys de desastre continuat.

Tenint en compte, doncs, l'escassa capacitat d'aquests noiets per poca cosa més que ser hàbils amb els peus, hem d'entendre que la responsabilitat total està en els "tècnics" (quina gràcia, el terme) i en els directius. Tot grup humà ha de ser gestionat amb precisió i habilitat quan és orientat a uns objectius, a la consecució d'una tasca col·lectiva (en aquest cas, guanyar partits). Si això no es fa bé, perquè senzillament no se'n sap, passa el que estem veient.

Quina pena, el Barça.

Per fi, un gran invent!

2008-03-26T06:31:00.000-07:00

És per treure's el barret, més que per llogar-hi cadires. Però és que només imaginar on ens pot portar aquest nou desenvolupament de tecnologia neuronal fa que recuperis una mica la fe en la ciència.

Resulta que mitjançant un aparell que detecta i interpreta els impulsos neuronals de paraules concretes, es poden transmetre aquestes ordres a una cadira de rodes. És com si et llegís el pensament!!

El realment important d'això és que aquesta aplicació es pot extendre a moltíssimes altres circumstàncies i necessitats. Millorar la qualitat de vida dels malalts d'ALS (Esclerosi Lateral Amniotròfica) és el primer objectiu d'aquesta nova tecnologia, però...

En fi, us deixo amb una demostració d'Audeo:

Del nivell cultural del País

2008-03-19T01:15:00.000-07:00

Sí, senyors!! Per fi ho han demostrat. El nivell cultural del país (perdó, El País) és aquest:

A la portada de l'edició digital d'avui comparteixen columna el gran Arthur C. Clarke i ... Roberto Chikilicuatre!!!

Simplement genial.

Minority Report

2008-03-17T06:44:00.000-07:00

Scotland Yard registrará a 'futuros delincuentes'

Us sona d'alguna cosa??

De com la realitat copia la ficció, en aquest cas del genial Phillip K. Dick.

Que gran eres, visionari!!

Una mica de justícia

2008-03-13T00:13:00.000-07:00

No em digueu que no s'ho mereixen, avui!

POLÉMICA JUDICIAL
Anulan un juicio en Madrid porque los acusados no pudieron usar el catalán

Que no ho sabia, el jutge, que feia una cosa il·legal? On és el precepte de la prevaricació? Fins quan, aquestes aberracions i abusos? Fot-li, que són catalans!!!

Ho hem aconseguit!!

2008-03-06T00:53:00.000-08:00

Per fi avui el Diario AS concedeix pràcticament tant d'espai al Barça com al Madrit a la seva portada web!!! Per un costat la "no-derrota" d'ahir (Schuster dixit) i eliminació de la Champions de l'equip blanc. Al costat, la lesió de Messi que "desata la polémica".

Fantàstic! Times they're achanging

Rouco

2008-03-04T23:41:00.000-08:00

Com que han fet eleccions a la Conferència Episcopal Espanyola (sí, altre cop aquests...), i s'ha imposat l'inefable Rouco Varela, m'ha vingut al cap una frase que vaig sentir fa pocs dies, no sé de qui... "Rouco inspira qualsevol cosa menys missatge evangèlic". I tenia raó! Quina pinta de "capo", aquest home de Déu (hehe)!!

Una bona notícia per a un ateu recalcitant.

Debat, mentides i... cintes de vídeo?

2008-03-04T23:19:00.000-08:00

Cada cop més astorat amb la campanya electoral dels espanyols aquests... No tan sols s'entesten a fer de l'insult, la desqualificació i l'agressió un leit-motiv de les seves estratègies, sinó que ja s'han instal·lat en la mentida institucional i continuada com a forma habitual d'argumentar i contraargumentar.

http://www.elperiodico.com/vivo/recursos/pdf/verdadescat.pdf

No sóc un entusiasta dels americans, ja se sap, però una sola mentida d'un polític ja és motiu per foragitar-lo de la vida pública. Què en farien, d'aquests dos i tota la seva patuleia???

La crosta

2008-02-21T23:41:00.000-08:00

Sé que ja fa 2 o 3 mesos d'aquest episodi, però l'he hagut de digerir amb el temps per poder donar-li la importància que es mereix.

Fets: un insigne quadre socialista (del PSC-PSOE) de qui no vull publicitar més el nom, va dir públicament amb tota la cerimònia que calia "arrencar la crosta nacionalista dels mitjans de comunicació públics" de Catalunya, perquè no s'ajusten a la realitat del "país" (crec que, més o menys, van ser les seves paraules justes).

Opinió: bé, som-hi...
Primer de tot, el calat d'aquesta/es frase/s és molt important. La intenció. En tota conducta humana, el més important sempre és la intenció, més que no pas el resultat. I aquesta/es frase/s tenen dos intencions diferents i complementàries: d'una banda, anorrear una visió del país que ells pressuposen que impregna amb una pàtina carrinclona uns mitjans de comunicació que ells consideren "seus" (en el sentit que els han de controlar); d'altra banda, l'efecte intimidatori que aqueste/s expressió/ons poden tenir en aquells professionals dels mitjans que se sentin (en major o menor grau) al·ludits, tot esperant que apliquin una autocensura (també, més o menys) inconscient, per tal d'evitar la guillotina de l'inquisidor.

No obstant, el que més em va sorprendre va ser la forma, ja que aquestes polèmiques no són mai gratuïtes ni se'ls escapen a certs professionals de la política. Tenen perfectament estudiat com ho fan, qui ho diu, en quin moment, en quin entorn... Sé de bona font (i així ho vaig avisar poc temps abans a uns amics, en poden donar fe) que una certa part d'aquest partit fa temps que li té jurada a certs comunicadors que consideren "poc afins" i amb massa poder. Així, de vegades fan proves als seus programes per estudiar els filtratges que fan, detectar manipulacions o tendències en la opinió de la concurrència, etc. I, evidentment, elaborar els corresponents dossiers de caire stalinista. Per això em va sorprendre la forma. La reacció seria evident, l'animadversió absolutament pública; l'amenaça, patent. Per això crec (subratllo el "crec") que abans d'aquest missatge enverinat hi devia haver algun/s contacte/s, alguna/s negociació/ns, tocs d'alerta no atesos i propostes rebutjades. Si no, no ho entenc.

Però tornem a l'assumpte. Al fons de la qüestió, i no tan sols factors estratègics. Suposem que és veritat que existeix aquesta crosta nacionalista; suposem que és veritat que la Catalunya "real" no té ja aquell pòsit català (no catalanista) que va possibilitar una renaixença de la nostra cultura, una supervivència d'una forma ancestral d'entendre el món (com totes les altres, d'altra banda). Els moviments geo-demo-político-estratègics de les darreres dècades dels estats que ens envolten (hauria de dir "que ens fagociten") han estat molt propers a un genocidi cultural molt mal dissimulat. Sense dir-ho, moviments de grans masses de població, modificacions legislatives no gaire evidents però dramàticament importants, polítiques comunicatives que volen fer passar bou per bèstia grossa... tot això ha anat destinat a una pacient destrucció sistemàtica d'un entorn que havia aconseguit fer perviure aquella cultura mil·lenària. Ja s'havia intentat amb altres mitjans, d'altres formes, i s'havia fracassat. Ara l'intent és molt més pacient i sibil·lí.

Un cop creades les condicions ideals (inversió demogràfica, pressió de poders fàctics, falsos corpus idearis sobre necessitats de mercat, etc.) era el moment de passar a l'acció. Ja havia arribat el moment de fer el pas endavant qualitatiu que s'havia preparat tant de temps. Amb el (minço) poder polític en mans d'una certa oligarquia entre mesella i botiflera, ja s'ha definit i "reificat" el concepte de la "Catalunya real".

Real?

Això és Catalunya? D'alguna manera, estem immersos en una devallada dels elements propis, originals i definitoris de la cultura (de l'essència, sí, sí) catalana que fa pensar en un món de franquícies, on, vagis a la ciutat que vagis, trobes les mateixes botigues. Em recorda el fals missatge tants cops llançat però no per això cert, que diu que "el nacionalisme es cura viatjant". Doncs no senyor. Jo he viatjat una mica, crec, i realment cada cop me'n sento més, de nacionalista. I és que ser nacionalista no és (una altra falàcia, que han tret de desvirtuar frases originades a la IIGM) sentir-se superior a ningú, sinó tan sols estimar el que és teu. Per tant, crec, estem perdent el que és nostre.

On vull anar a parar? Doncs a una idea molt simple, però no per això menys potent i/o controvertida. Que aquesta "Catalunya real" dels socialistes no és ni "Catalunya" ni "real". La realitat és una altra. La realitat no es configura en laboratoris de política. Seguint per aquest camí, segurament sense retorn, Catalunya senzillament "no serà". De fet, d'aquí a uns anys podrem fer com a les ciutats americanes fan amb els carrers, i posar a cada "territori" un número, no sigui que els noms facin perviure la cosa. Així, potser seríem el "4" dintre de la sacrossanta unitat espanyola. Ja no tindrien importància (no existirien) llengües diverses, tradicions seculars (sempre i quant no puguin generar un turisme ad hoc), formes d'entendre la vida i el món, vestigis històrics, elements geogràfics (per exemple, fent transvassaments de rius cap allà on no en tinguin, tant li fa), comunions espirituals (sí, ho he posat) amb tota una forma de ser...

Serem la generació que els nostres avantpassats podrien assenyalar (si hi fossin) com a responsables de la desaparició d'allò pel qual tant van donar, fins i tot la vida? O ja no ens importa perquè no ens veuen? Tot això en nom de què? De la "sostenibilitat", del "multiculturalisme", del "progrés" mal entès?

No vull que ningú (si algú llegeix aquesta parrafada) em malinterpreti. Defensar una cosa no vol dir anar en contra d'una altra. Això no va en contra de cap cultura, de cap col·lectiu, de cap nació. Qui em coneix sap com en gaudeixo d'aprendre d'altres cultures, coneixent costums i tradicions d'ètnies de tot el món, de les diversíssimes religions i mitologies, participant en cerimònies, tradicions i formes de pensar... Però això no és Catalunya. Un procés d'evolució, d'absorció (saludable, regeneratiu), no és el mateix que un procés de substitució i aniquilació com el que estem vivint. No. Per molt que ens ho vulguin fer creure.

Sóc pessimista. No tinc raons per altra cosa, perquè qui hauria d'aturar-ho no ho fa. Simplement es mouen en la comoditat del col·laboracionisme més denigrant, el botiflerisme més desvagat. I anem quedant com un residu, la cova, la tribu... la crosta.

PS: gràcies a tots els professionals "crostàtics". No canvieu. Us necessitem.

PS2: perdó per la parrafada. Necessitava desfogar-me una mica. Prometo no tornar a fer-ho.

No hi puc estar més d'acord...

2008-01-29T13:43:00.000-08:00

Gràcies, mestre...

La Borsa o la vida!

2008-01-22T14:29:00.000-08:00

Quina gràcia em fan tots els experts economistes i analistes de mercats... Ara tots expliquen el per què de la gran sotragada dels mercats bursàtils (ui, quina paraula més lletja!).
Si en saben tant... per què cap d'ells ho preveu encara que sigui amb 48 hores d'anticipació??
Si al final resultarà que són tots uns bocamolls...

Fred de peus?

2007-09-12T01:17:00.000-07:00

Quan encara no ens havíem refet ni ens havia agafat plenament la moda d'aquells alemanys que portaven sandàlies amb mitjons (i ens havíem assabentat que això era un tema d'abast mundial, el famós socks'n'sandals, el pitjor atemptat contra el bon gust), ara ens arriba una nova moda des dels EUA (altrament dits USA):

MITJONS AMB XANCLETES!!!!

Us asseguro que la foto és autèntica i que ens ho vam trobar en més d'una ocasió. Ara m'explico per què en Bush ho va prohibir a la Casa Blanca...

Súpervitaminar-se i mineralitzar-se!!

2007-08-30T02:28:00.000-07:00

Em creia que això ja ho havien inventat:

"Crean ‘superratones’ cuatro veces más musculosos que los normales"

Posar-s'hi fulles...

2007-08-30T02:20:00.000-07:00

Aquests de Recoletos no paeixen segons quines notícies, i, si us hi fixeu, insinuen que tot és degut a la pela i a personatges poc menys que "mafiosos" (és clar, és la vella tàctica d'"insulta, que alguna cosa queda").

Cataluña compite en un Mundial como si fuera un estado

Vull ser japonès!

2007-08-28T01:53:00.000-07:00

O, almenys, tenir allò que ells ja tenen, segons Vint Cerf:

"In Japan you can already download an hour's worth of video in 16 seconds"

Us imagineu?

El romanticisme masculí

2007-08-28T01:46:00.000-07:00

Ei, he rigut molt....

Autocensura?

2007-08-27T01:37:00.000-07:00

Ja es poden anar donant missatges de mà dura, de compliment de normes i codis, etc., quan la major part de les coses que passen fora d'aquests codis no es fan saber a qui realment en paga la conseqüència: la culerada.

Ja sé que no és nou, però...

La novia de Rijkaard se carga el código interno del Barça

I comptar fins a 10?

2007-08-22T00:44:00.000-07:00

"Un estudio identifica el área del cerebro responsable de control de las acciones"

Tradicionalment es fa servir el simple mètode de comptar fins a 10 per autocontrolar-se, evitar una acció massa precipitada que, per poc pensada, ens pugui portar problemes majors.

Ara sembla que els neurocientífics van dibuixant poc a poc les àrees cerebrals que s'ocupen de tot allò que coneixem del comportament humà. Després (aviat) vindran els neuroquímics que hi afegiran petites quantitats de substàncies que n'alterin el funcionament...

I la llibertat d'elecció? I els perfils de personalitat? I els que escriuen horòscops? Tot això té, inevitablement, implicacions ètiques.

Per cert, en conec alguns que deuen tenir aquestes àrees cerebrals un xic afectades, la veritat.

Alter Life

2007-08-21T00:30:00.000-07:00

"Los mundos virtuales permiten encontrar tu yo real"

Totalment d'acord, però això no implica que sempre sigui bo... o sí?

Ianquifòbia?

2007-08-21T00:17:00.000-07:00

Hi va haver un temps en què estava de moda aquí rebutjar directament tot allò que feia ferum d'americanada, però, feliçment, vam madurar i som una mica més capaços d'apreciar les coses bones vinguin d'on vinguin.

Ara bé, hi ha personatges que sembla que no madurin, o bé que es rendeixin a un populisme fàcil embolcallat de les rendes enormes que proporciona el petroli. Li n'hauran regalat algun pou?

Maradona: 'Odio todo lo que venga de Estados Unidos'

Això va bé...

2007-08-20T01:22:00.000-07:00

El partit d'ahir és d'aquells que jo abans no solia mirar, però em van venir unes enormes ganes perquè vaig tenir un pressentiment.
Un pressentiment que es va convertir en la més brillant de les realitats. Això rutlla!

Schuster ataca l'àrbitre i s'enfada amb la premsa

Mira, mama: sense mans!!

2007-08-14T04:45:00.000-07:00

Doncs no, no era sense mans que anava aquest:

Un motorista japonès va advertir que havia perdut una cama després de conduir sense al llarg de dos quilòmetres

I encara penseu que ja ho havíeu vist tot?
Aquí si que hi llogaríem cadires, o millor dit, selles de moto!

Amb l'aigua (o altres coses) al coll

2007-08-14T01:39:00.000-07:00

Hi ha jocs una mica angoixants. O, si més no, això és el que deuen pensar aquesta colla de marrecs suecs (no podria ser d'altra manera) després de provar la modalitat d'"estreny una mica més, però no et passis". Subidón, subidón...
No cal que parlem dels riscos de la hipòxia, danys neuronals, aturades cardiorespiratòries, etc., no?
En fi, confiem en que, com diuen els espanyols... "Dios aprieta, pero no ahoga", perquè es veu que, per produir la mort per asfixia, calen uns 20 minuts d'estrangulament, i molt abans d'aquest temps a qui apreta se li enrampen les mans! De debó!

Jugando de cerca con la muerte

(Per cert, us estalvio el link dels vídeos d'aquest joc al Youtube...)

Gratant el cel...

2007-08-13T08:35:00.000-07:00

Ara mateix, el més alt del món fa poc més de 500 metres a Taipei. Al 2020 n'hi haurà un de més de 1200 metres a Shanghai.

On volen anar a parar?
Us imagineu la tortícolis que ens agafarà intentant veure el cim?
Us imagineu l'estona que es trigarà a pujar-hi (nous rècords Guiness...)?
Us imagineu l'estona que es trigarà a caure'n quan els avions de Al-Qaeda Airlines s'hi estavellin?

List of tallest buildings in the world

Más difícil todavía: Rascacielos de 1 Km de altura

Bon cop de blog...

2007-08-10T00:29:00.000-07:00

Bloggers Consider Forming Labor Union

Això és com voler unir la humanitat (flowers, flowers i que soni "All you need is love")...

De fet, cal?

Ah, no! Ara que hi caic! Algú hi està veient un mercat, en això... Si és que són...

Lloret, ciudad sin ley

2007-08-10T00:20:00.000-07:00

Lloret es renova?

No sé, però per molt que s'hi esforcin, als hooligans els segueix essent més econòmic anar de farra una setmana a Lloret, a fer mal, que quedar-se a casa gratant-se la panxa...

Una avaria informàtica paralitza diversos registres civils catalans

2007-08-10T00:18:00.000-07:00

A mi que em "registrin"!!

(llegir notícia)

Qui creu en la pau?

2007-08-03T00:59:00.000-07:00

Mentre aquest sigui un gran negoci...

Els nous contractes anunciats per Rice impulsen la indústria militar als EUA

Prohibit prohibir!!!

2007-08-03T00:53:00.000-07:00

N'hi ha que no saben ben bé què dir per tornar als titulars... (ui, ara que hi penso, jo també li he fet el joc!)

Elton John pide el cierre de Internet "durante cinco años"

En fi, les bajanades habituals...

Diana groga (amb perdó)

2007-08-01T01:36:00.000-07:00

Un juego en el que hay que matar políticos corruptos triunfa en China

Vist el que hem vist, valdria més la pena fer un Shoot'em up, no?

Baixa l'esperança de vida dels espanyols

2007-08-01T01:34:00.000-07:00

Només l'esperança de vida? O tota esperança en general? (vegi's Euríbor, per exemple...)

Notícia

Sorpresas te da la vida, ay Diós!...

2007-08-01T01:24:00.000-07:00

És el millor de tot, el subtítol de la notícia: "Enriquiment sorprenent".
SORPRENENT??

Planells va invertir un 27% més que el seu salari brut com a funcionari

Això és un ministre!!

2007-07-30T00:54:00.000-07:00

Alguna comparació amb els honorables nostrats?

Gilberto Gil

Bush nega l'entrada a les hawaianes

2007-07-26T01:58:00.000-07:00

Sí, a les xancletes hawaianes que van als peus! Què us havíeu pensat?

Qüestió de policia, que en deien a la mili...

Bush nega l'entrada a les xancletes

Recolzo la moció!

2007-07-26T01:37:00.000-07:00

Això de l'spam ja passa de mida, no creieu?

Former spammer: 'I know I'm going to hell'

Profunda, profunda...

2007-07-21T23:25:00.000-07:00

De l'Espanya profunda, ahir en vam tenir un gran exemple a Las Ventas (Plaça de braus de Madriz). L'aberració arriba a límits insospitats.

El hombre que corrió con su hijo en San Fermín, homenajeado en Las Ventas

En lloc de fer un exercici de sentit comú (no dic ja sobre les corridas), la seva ceguesa els porta a espectacles vergonyants com aquest. Fixeu-vos en la foto d'abaix: fins i tot li van donar l'estanquera!! (ignorem si la rojigualda portava la gallina, però no m'extranyaria...).

Si quan dic que n'hi ha per llogar-hi cadires... De fet, aquests ja ho van fer! I a Europa, què en diran?

Construïnt país...

2007-07-19T22:40:00.000-07:00

I així ens va.

Els 'latins' i els 'ñetas' explicaran les seves activitats al Parlament

Per cert, i el Parlament? Bé, gràcies...

Sionic Total War

2007-07-19T22:30:00.000-07:00

N'hi ha que es pensen que la política exterior (o interior, segons es miri) és tan sols un joc d'estratègia: ataquem per aquí, alliberem per allà, pactem amb els enemics dels enemics...

Israel comienza a liberar a 256 presos palestinos para reforzar a Abu Mazen

I, finalment, apareix en Bin Laden i guanya la partida...

Citius, altius... fortius?

2007-07-19T04:34:00.000-07:00

Diuen a Nova Zelanda (no podia ser més lluny?) que els nens concebuts per inseminació artificial són 3 cm. més alts que la resta. Serà cosa del vidre? Seran també més fràgils?

Los niños concebidos in vitro suelen ser más altos

Esmaperdut!!

2007-07-18T01:35:00.000-07:00

L'altre dia vaig sentir a la tele unes declaracions de l'infumable sr. Rajoy en relació amb les negociacions per formar govern a Navarra que deien així:

"Nuestra opinión es que debe formar gobierno la opción más votada (la seva, és clar), para poder decir a los navarros lo que los navarros quieren oir: que Navarra es Navarra y que seguirá siendo Navarra".

Llavors vaig fer un simple exercici mental i verbal molt senzill: substituir la paraula "Navarra" per la paraula "Catalunya".

I va ser en aquell moment quant vaig quedar, literalment, esmaperdut.

Sense comentaris

2007-07-17T22:19:00.000-07:00

De porter a Roma...
Encara n'hi ha, es veu.

River acordó la venta de Carrizo a la Lazio

A per ell!!

2007-07-15T22:20:00.000-07:00

Noooo!!! No volem un altre Márquez campant per tots els racons de Barcelona aquesta temporada. Si us plau, busqueu-li parella!

El futbolista Henry anuncia que se separa de la seva dona

Amb els calers que ha costat... ai, ai aiiii...

Javelina esmolada

2007-07-14T03:08:00.000-07:00

Uii!!!!!!!! Això fa mal!!

De fet, tota la vida fent anar la imaginació (què passaria si...?), i al final passa de veritat.

El benefactor del vàter

2007-07-12T22:12:00.001-07:00

El Japó no para de sorprendre. Ara que, tal com va la cosa, al final no m'estranyaria que fós una "obra d'art" contemporània. De debò.

El benefactor del vàter

Quan jo estudiava psicoanàlisi, un "regal" escatològic era una altra cosa...
De totes maneres, els japonesos no deixen de sorprendre.

Coses del màrketing

2007-07-12T21:55:00.000-07:00

Vegeu això:

Virgins get free tickets to off-Broadway play 'My First Time' in New York

Ho trobo una iniciativa increïblement enginyosa. És una forma especialment impactant d'atraure l'atenció sobre l'obra i el seu contingut (el que diu el títol). D'aquesta manera també s'aconsegueixen relats, reaccions i curiositats d'allò més autèntiques sobre un tema que és tan vell com la humanitat (no, més vell) però sobre el que encara tenim molts tabús (i els segles que queden, encara).
El mentalista que farà la prospecció sobre l'experiència sexual dels qui afirmin estar en condicions de tenir una entrada gratuïta ha de ser extremadament hàbil, però alerta! que estem parlant de Broadway!

Amb paper de fumar...

2007-07-12T15:07:00.000-07:00

Us pensàveu que ho havíeu vist tot?

Piden la retirada de un álbum del reportero Tintín por racista

Espero que demà o demà passat demanaran que es prohibeixi la Bíblia (au que no hi ha comentaris racistes, allà...)

The last Samurai

2007-07-12T15:01:00.000-07:00

No, no és en Tom Cruise. És en Fujimori!!!

Alberto Fujimori se proclama 'el último samurái' y promete morir por Japón

Només cal preguntar als peruans què en pensen... Els japonesos, però, no són tontos.

"Colón no descubrió América"

2007-07-12T14:56:00.000-07:00

"Colón no descubrió América"

I ara s'enteren??? I diuen que són un diari d'actualitat...

Un mamut!! Tots a terra!!

2007-07-11T11:48:00.000-07:00

Un grup de paleontòlegs troba a Sibèria una cria de mamut congelada

Hi ha ntícies que no semblen de debó...
(PS: per què encara no s'ha trobat cap altre dinosaure congelat?)

País d'ignorants?

2007-07-11T04:22:00.000-07:00

No sé si sóc molt ignorant, jo (cada dia sé més que sí), però aquesta notícia m'ha deixat un cert neguit:

Angle editorial obre una col·lecció de clàssics adreçada als estudiants

'Tirant lo Blanc', 'Llibre de les bèsties' i 'Terra baixa' s'ofereixen en una edició amb el text original i una adaptació actual

La qüestió és que, el fet que calgui una versió "moderna" de les obres clàssiques de la nostra literatura és esgarrifosa. Coi!! Que no estem parlant que sigui llatí o sànscrit!! Per l'amor de Déu!!

Si som capaços de "retocar" (violar, diria jo) el llenguatge CATALÀ original per fer-lo més entenedor als joves, els fem un favor ben petit. I també el fem a la pròpia llengua. Perquè, vejam, algú pensa que tenint una transcripció "fàcil", "moderna", "legal", cap jovenet/a farà l'esforç de llegir la versió del costat, feixuga, àspra o, símplement, més rica? No, oi? Així doncs, què estem fent? Pervertir una gran obra, ve-t'ho aquí.

Quin serà el proper pas d'aquest país (tant li fa que siguin les editorials com les institucions oficials)? Retocarem també el contingut d'aquestes obres per fer més entenedors els motius, relacions, recargolaments de l'ànima humana que ens oferiren els grans mestres?

No conec en absolut el negoci editorial, però... algú s'imagina que es "retoquessin" els quadres de Casas, Dalí, Fortuny o Miró per fer-los més moderns i/o entenedors? O de Klimt, Gauguin, Rembrandt, Manet, Velázquez o Goya? O bé rebaixarem la teoria filosòfica de Hegel, les Simfonies de Beethoven, l'escultura de Michelangelo?

Senyors/es: siguem una mica més seriosos i respectuosos, tant amb els grans autors com amb els seus (potencials) lectors. Creguin-me si els dic que són capaços d'assimilar-ne el llenguatge. És més: els convé. Que són massa pocs? Doncs s'ha d'actuar d'una altra forma, no així. El fet que la majoria de conductors no respecti el límit de 120 km/h. a l'autopista, no farà que l'apugin a 150 per tal que hi hagi més gent que compleixi la norma, oi?

Novament el club blanc...

2007-07-10T11:11:00.000-07:00

On acabarà el disbarat? (o la font dels calers, que és l'enigma més gran de la història després de la teoria de cordes...)

Pepe ha costado más que Henry

Harry Potter i els secrets a quatre veus

2007-07-09T08:26:00.000-07:00

No sé perquè, però sempre li he tingut mania a en Harry Potter (i a la seva creadora). Bé, sí que ho sé, però m'ho reservo per una altra ocasió. El cas és que no em crec res de tot aquest "tinglado".

I, vet-ho aquí, sempre m'acaben donant la raó:

"Nunca diga nunca a um retorno de Harry Potter", afirma J. K. Rowling

El retorn de l'aventura

2007-07-09T04:28:00.000-07:00

No em fa cap vergonya treure'm el barret dvant del més gran dels taumaturgs actuals: Steven Spielberg. Aquest senyor ha estat capaç de trobar temàtiques de gran ressó (que figuren en l'imaginari col·lectiu com a mitologies modernes occidentals: taurons gegants, dinosaures, extraterrestres, el desembarcament de Normandia, la fi de l'esclavatge als EUA, l'holocauste jueu...) i els ha presentat amb la força tremenda del cinema emprant una magnífica capacitat tècnica i un domini dels recursos del guió realment espectaculars. Sé que, per a un cinèfil mínimament culte, les seves obres aporten poc des del punt de vista de la creació psicològica de personatges, d'abordatge dels grans interrogants de l'existència, etc., però això seu és pur espectacle, i fet amb gran mestratge.

I ara, torna amb el més divertit dels últims aventurers, completant una saga que tant de bò acabi aquí, per raons púrament biològiques. A més, un Indy fill (o nét) ja no seria el mateix.

The Man With The Hat is Back

Per fi, un taumaturg

2007-07-08T10:29:00.001-07:00

En aquest món de discursos prefabricats i previsibles (i això que encara no ha començat la temporada futbolera), de tant en tant encara algú aconsegueix fer una mica de jocs de mans amb paraules i conceptes, i et fa pensar una mica. Només fa ràbia que sigui, òbviament, argentí.

Kevin Johansen: "A pesar de todo el cuento, soy un des-generado"

"La tranquil·litat és un bé públic"

2007-07-06T22:52:00.000-07:00

(Teresa Compte, Fiscal en cap del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya)

Com a frase, està molt bé, però de vegades els juristes s'excedeixen una mica... Què farem llavors els psicòlegs si tothom viu tranquil? Les farmacèutiques deixaran de vendre ansiolítics, o bé seran gratuïts, universals i obligatoris? I els filòsofs i els teòlegs, que porten milers d'anys preguntant-se pel sentit de la vida(sense trobar la resposta, clar)? Per no parlar que la recerca desapareixeria, perquè ja no exisitiria la inquietud científica per descobrir el que no coneixem...

En fi, caldria que ho incoporessin a la sacrosanta Constitución (ai, no! Que no es pot tocar si no és pels excessos filials de Felip VI!!).

Calderón, l'inconbustible

2007-07-06T11:08:00.000-07:00

Com aquest és un dels bocamolls més divertits dels últims temps, comencem amb ell:

Calderón: "No hay posibilidad de fichar a Kaká, pero si él quisiese..."

En fi, la cançó de l'enfadós per distreure el personal... Al final el fitxaran d'aquí 5 o 6 anys per una pasta, quan ja no valgui per res.

Benvinguts

2007-07-06T10:18:00.000-07:00

L'actualitat diària ens omple de curiositats que cal recordar. Aquestes categories (taumaturgs i bocamolls), no són extensives ni excloents, però apleguen gran quantitat dels desbarradors oficials que tenim el (dis)gust de sentir cada dia.

Som-hi.